Piroelectricitat: diferència entre les revisions

 

Aquest fenomen va ser descobert per pur atzar quan un cristall acicular de turmalina va caure damunt de cendra calenta. En retirar el cristall, part de la cendra va quedar adherida a la punta del mateix. En 1883, el físic Alemany August Kundt va posar en evidència aquesta propietat espolvorejant sobre un cristall calent de turmalina, una mescla molt fina de sofre i mini (òxid roig de plom) El sofre s'electritza negativament i el mini positivament. En quedar electritzades les dues puntes del cristall, les dues substàncies s'adherien al mateix en puntes contràries.

 

Aquesta propietat es dóna en cristalls dotats d'eixos polars. Els extrems d'aquests eixos es carreguen amb electricitat de signe oposat, mentre s'esclafa el cristall i mentre es refreda (amb inversió de pols), però no si la temperatura roman estacionària.

 

L'experiència senzilla que presentem pot fer-se perfectament en un laboratori escolar o bé per un col·leccionista de minerals que disposi del següent material:

 

 

Primera experiència: Posar en evidència el dipol elèctric:

 

Hem de tenir la precaució de no carregar massa la vareta de plàstic. Pot atraure el fil de cotó i crear torsions que mourien el cristall d'una forma completament imprevista, fallant per això l'experiència.

 

Segona experiència: Interaccions entre dipols.

 

Necessitem dos cristalls de turmalina lligats amb el seu fil de cotó. Escalfarem el dos en la placa. Penjarem un d'ells i, amb la ma, agafarem l'altre (pel fil) i, estant ben quiet, l'aproparem al primer. Podrem veure la repulsió de pols iguals i l'atracció de pols diferents.