UnaLes '''secaseques imperialimperials''' eraeren, ala l'[[Imperi Romà]], unales fabricafàbriques de moneda. Les diverses fabriques eren les seques imperials.
L'emissió de moneda estava en mans dels ''Tresviritresviri monetales'' (superintendents de la cecaseca), càrrec senatorial inferior (presenatorial), supervivent de l'època republicana, dins del grup del vingtivirat. No es tenen notícies del càrrec després de mitjans del Segle[[segle III]], però és possible que fins i tot sobrevisqués algun temps. Al costat dels ''tresviri monetales'' es trobaven els seus auxiliars matricers (''signatores''), encunyadors (''suppostores''), forjadors (''malliatores''), i un càrrec de funcions indeterminades (''officinatores''), tots els quals potser eren lliberts o esclaus de l'Emperadoremperador.
El nombre de treballadors de la seca principal (a Roma) era elevat, com ho prova el que poguessin organitzar-se i rebel•larrebel·lar-se en temps de d'Aurelià (cap a [[270]]-[[275]]) sent precisa la intervenció de l'exèrcit per sufocar la revolta.
L'emissió de moneda no es va detenir (segurament al contrari) malgrat la greu crisiscrisi, durant tot el segle III i van seguir fins al final del Imperi.
