Miquel Servet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 193.153.74.32 (disc) a vers. 4511755 de 77.230.38.164 (disc) |
|||
Línia 6:
== Naixement i anys de formació ==
[[Fitxer:Fachada casa natal Servet.jpg|right|200px|thumb|Façana de la casa on va néixer Miquel Servet a Vilanova de Sixena, avui convertida en centre d'interpretació de la seva vida i obra]]
Actualment hi ha un consens gairebé general a situar el lloc de naixement de Servet a [[Villanueva de Sigena|Vilanova de Sixena]] ([[província d'Osca|Osca]]), si bé hi ha investigadors que mantenen l'opinió que va néixer a [[Tudela]] ([[Navarra]]), basant-se en els documents en què Servet s'atribuïa aquest origen mentre mantenia a [[França]] la falsa identitat de ''Michel de Villeneuve''. A Vilanova de Sixena es conserva la casa familiar, avui convertida en [http://miguelservet.monegros.net centre d'interpretació].▼
▲s'atribuïa aquest origen mentre mantenia a [[França]] la falsa identitat de ''Michel de Villeneuve''. A Vilanova de Sixena es conserva la casa familiar, avui convertida en [http://miguelservet.monegros.net centre d'interpretació].
Jove amb dots excel·lents per a les lletres, va abandonar la localitat d'origen per ampliar estudis, probablement a [[Barcelona]]. És acceptat com a pupil per fra [[Juan de Quintana]], que arribaria a ser confessor de [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Després d'una estada a [[Tolosa de Llenguadoc]] per estudiar-hi Dret, on entra en contacte per primera vegada amb cercles pròxims a la [[Reforma]], viatja amb Quintana per [[Itàlia]] i [[Alemanya]], com a part del seguici imperial, i presencia la coronació de Carles V com a [[Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] a [[Bolonya]] l'any [[1530]].
== Primeres obres teològiques ==
Posteriorment abandona el seu mentor i inicia un periple per diverses ciutats de l'Europa Central afins al [[protestantisme]] naixent. Estableix una relació cada cop més difícil i polèmica amb alguns líders reformadors, com [[Joan Ecolampadi|Ecolampadi]] de [[Basilea]], i se'n va més endavant cap a [[Estrasburg]], on es relaciona amb [[Martí Bucer|Bucer]], i a [[Hagenau]], ciutat [[Alsàcia|alsaciana]] que llavors pertanyia al [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. El [[1531]] publica ''De Trinitatis erroribus'' —Dels errors entorn de la Trinitat—, obra en què nega la validesa bíblica del dogma trinitari establert al [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]] i proposa que el Fill és el fruit de la unió del Logos diví amb la persona de Jesús, nascut miraculosament de la Verge Maria. Per tant, el Fill no és etern ni és una Persona de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], l'existència de la qual nega vehementment i la defineix com els "tres fantasmes" o el "Ca Cèrber de tres caps", i qualifica els que hi creuen com a "triteistes". D'altra banda, l'Esperit Sant no seria una altra entitat, la pretesa tercera Persona d'aquesta Trinitat, sinó simplement la manifestació de l'Esperit de Déu tal com actua a través dels homes. Aquest llibre va produir un gran escàndol entre els reformadors alemanys i fou prohibit a Estrasburg i Basilea. L'any següent va publicar el ''Dialogorum de Trinitate'', una formulació revisada de les seves tesis inicials. Comptat i debatut, les seves propostes el van enfrontar tant als catòlics romans com als protestants.
== Temps d'ocultació ==
| |||