El rotogravat és una tècnica d’impressió en la qual les imatges són transferides al paper a partir d’una superfície la qual les seves depressions contenen tinta. A diferència del gravat tipogràfic, en el qual l’impressió es realitza a partir d’una superfície plana les quals les seves línees entintades estan en relleu.
Aquest sistema d’impressió té aplicacions especifiques, i ha perdut terreny en algunes àrees d’aplicació a mans de l’offset i de la flexografia. Utilitzat habitualment en l’impressió de qualitat d’embalatge flexible ( com per exemple en bosses de patates i envoltoris de llaminadures) i d’edició ( llibres i revistes de gran tirada ), té com a particularitat que la forma impressora és una forma en baix relleu.
== Aplicació de la tinta ==
Un original, per ser imprès, es descompon amb quatre colors : cian, magenta, groc i negre. Per cada un dels colors s’utilitza un cilindre d’impressió, encarregat de transferir al suport la tinta corresponent. La suma de cada un dels colors li dona com a resultat final la imatge de l’original. Una estació de rotogravat pot utilitzar tants cilindres com es necessitin (addicional als colors primaris) depenent de la complexitat de la imatge a imprimir-se o en el cas dels colors o tons molt especificats. La tinta és transferida al suport imprès en el procés de passatge entre el cilindre d’impressió i el cilindre de contrapressió. Per això, el cilindre d’impressió es submergeix rodant en el tinter. Aquesta tinta penetra en els alvèols del cilindre d’impressió, l’excedent de tinta és escombrat per una racla (ressort d’acer) i quan el paper passa a través d’aquest cilindre i el de contrapressió, la tinta és transferida al suport.
El suport passa immediatament per un túnel de secat, on s’injecta aire calent a pressió, que evapora els solvents continguts en la tinta deixant un residu que es compon bàsicament d’una resina, encarregada de fixar els pigments al suport i que dona color a l’imprès i altres additius com plastificants i enduridors.
