Atabeg: diferència entre les revisions

Tots els prínceps seljúcides especialment quan eren joves, tenien el seu atabeg i si hi havia diversos fills i havia diversos atabegs. A Rum el primer atabeg fou Khumartash al-Sulaymani, atabeg de [[Kilidj Arslan I]]. Després apareix com a protector del sultà seljúcida de [[Malatya]] designat per la sultana mare com a protecció contra el seu germà sultà de [[Konya]]; la mare es ca casar a una seria de caps militars que foren successius atabegs, el darrer dels quals fou el ortúkida Balak.

 

Els atabegs segueixen esmentats tot el segle XII i al segle XIII, però sense poder agafar influència fins que els sultans foren posats sota protectorat mongol, i fou llavors quan van sorgir atabegs influents com Djalal al-Din Karatay, però controlat per un consell d'alts dignataris que no permetia a un sol atabeg tenir el poder.

 

Tots els atabegs sortien de la categoria dels militars, generalment esclaus o d'origen esclau. Quasi sempre, si n'hi havia, els atabegs es casaven amb la vídua del príncep difunt i mare del príncep sota custodia i així per exemple Tughtegin, atabeg de Damasc es va casar amb la mare de Dukak.

 

Les seves funcions eren la participació total al govern que l'eximia de funcions inferiors, encara que podia ser substituït per un altra atabeg. Una vegada el príncep era major l'autoritat de l'atabeg desapareixia i esdevenia un conseller. Quan un atabeg no es conformava amb això la situació podia acabar malament amb l'execució de l'atabeg o amb el trencament. Però progressivament la posició dels atabegs va anar guanyant força. Al segle XII els atabegs van suplantar les funcions del príncep; aquest, obligat a tenir un cap militar més poderós que ell mateix, però nominalment sotmès, el nomenava com atabeg d'un dels seus fills menors. Quan s'aixecava un pretendent també tenia un atabeg pretendent.

 

 

== Vegeu també ==

 

== Bibliografia ==

 

[[Categoria:Història de l'Islam]]

[[es:Atabeg]]

[[fr:Atabeg]]

[[id:Atabeg]]

[[it:Atabeg]]