Ardó: diferència entre les revisions

'''Ardó''' fou el darrer rei dels [[visigot]]s d'[[Hispània]], successor d'[[Àquila II]] (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins el 713. Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne. Després de la defecció d'ÀkhilaÀquila II, i continuant l'acció diplomàtica que l'ocasionà, [['Abd al-'Azīz]], fill de Mūsā, el 5 d'abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot [[Teodomir]], que regia l'extrem meridional dels dominis d'aquell. Cap l'agost del mateix any, [[Mūsà ibn Nusayr]] i [[Tāriq ibn Ziyād]] ocuparen [[Saragossa]], ciutat pertanyent al primitiu domini d'Àkhila i probablement conquerida després de [[Roderic]], però no progressaren més ençà.

Fou el valí Al-hurr qui, en [[717]]-[[718]], mig combatent mig negociant, ocupà la resta del [[País Valencià]] i d'[[Aragó]] i la major part de [[Catalunya]], on [[Tarragona]] i potser [[Empúries]] foren destruïdes a causa de llur resistència. Ardó i els seus es retiraren llavors a la [[Septimània]] i convertiren en frontera els Pirineus i la línia de la Muga, amb [[Roses]] com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d'Al-hurr fou Al-Samh, el qual el [[720]] ensorrà aquesta línia defensiva i ocupà el [[Rosselló]] i [[Narbona]], on potser Ardó trobà la mort en combat. La liquidació de la resta del domini visigòtic tingué lloc cinc anys més tard amb l'ocupació de [[Carcassona]] i, a continuació, la de tot el territori fins a [[Nimes]].