Casc colonial: diferència entre les revisions

El '''casc colonial''', o '''casc tropical''', era un casc militar de bomba acampanada força alta, amb viseres frontal i posterior (aquesta més pronunciada) i, generalment, amb el cim ornat de cresta o punta. Era fet de cuir premsat, cartró premsat o matèries afins. Normalment era de color blanc o d'un to caqui clar. Mancat de valor balístic, la seva funció principal --ultra l'ornamental-- era protegir del sol. N'hi hagué versions més baixes i arrodonides que s'acostaven bastant al disseny del [[salacot]].

 

L'introductor del casc colonial en l'ús militar fou l'exèrcit britànic, en què se n'havien emprat extrareglamentàriament a partir de la [[Guerra dels Sipais]]. El 1860 s'oficialitzà per a les tropes britàniques de l'Índia, i el 1878 esdevingué la lligadura de campanya i passeig per a tot l'exèrcit britànic, incloent-hi la metròpoli, en substitució del [[xacó baix]]. El 1902 fou novament rellegat al servei colonial.

La iniciativa britànica fou imitada de seguida per altres potències colonials, de manera que el casc colonial fou la lligadura característica dels exèrcits europeus a les colònies i en guerres colonials, sobretot a Àsia i Àfrica, entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX. A partir de la [[Primera Guerra Mundial]] tingué la concurrència del [[casc]] d'acer. A mitjans segle XX fou abandonat en favor d'altres lligadures més lleugeres i còmodes, com la [[gorra]], la [[boina]] i el [[barret]] tou, o bé amb valor balístic (el casc d'acer).