Damas Calvet i de Budallès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
Damas Calvet de Budallés nasqué a Figueres l'11 de desembre del 1836 en el si d'una familia més aviat benestant. Estudià enginyeria a l'Escola d'Enginyers Industrials de [[Barcelona]] al mateix temps que treballava com a dibuixant a l'[[Espanya Industrial]]. Ja en els seus temps d'estudiant col·laborava en publicacions com ''El Conseller'', ''La Corona d'Aragó'' i ''Els Trobadors'', on publicà els seus primers versos. Arran d'una visita que els ducs de Montpensier efectuaren a l'Espanya Industrial l'any [[1857]], el pensionaren per a estudiar a [[Madrid]] com a recompensa de la benvinguda que els hi havia adreçat amb una oda seva en català.(1)
El [[1859]] acabà la carrera d'enginyer químic i guanyà la seva primera [[Englatina d'or]] en els [[Jocs Florals]] de Barcelona amb el poema ''Són ells'', dedicat als [[almogàver]]s. Un any després, obtingué, per oposició, una plaça pensionada a França per estudiar els avenços de la indústria química. El [[1860]] es relacionà amb els [[felibre]]s o poetes provençals.(2) El [[1862]] escrigué un informe sobre la fabricació de gel. El [[1864]] estrenà ''La romeria a Requesens'', a Figueres, i ''La Campana de l'Unió'', al [[Teatre Romea]] de Barcelona. Deu anys més tard, estrenà al [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]] de Barcelona l'opereta ''A la voreta del mar''. El [[1878]] fou proclamat "Mestre en Gay Saber".(3)
El [[1881]] publicà ''Vidrims'' i el [[1886]] ''Mallorca Cristiana''. Mentrestant, s'havia casat i havia tingut descendència. Havia ensenyat en un institut de València. Havia guanyat dues englatines d'or més i havia tingut tres accèsits als Jocs Florals de Barcelona. Havia sigut mantenidor dels Jocs Florals els anys [[1863]], [[1865]], [[1876]] i [[1879]]. La Diputació i la Junta Provincial d'Agricultura de la província de Girona el comissionaren per a l'Exposició Universal de Londres. Havia cofundat el< setmanari empordanès ''L'Empordà Federal''. Havia col·laborat amb [[Narcís Monturiol]] en la construcció de l'[[Ictineo]] i amb [[Pompeu Fabra]] cedint-li llibres de la seva propietat. A l'hora de la seva mort era professor de dibuix i projectes de l'Escola d'enginyers industrials de Barcelona i també de l'Escola provincial d'Arts i Oficis, membre de l'Ateneu de Mataró, de la Societat Científica i Literària de Perpinyà i de l'Aerostàtica i Meteorològica de França.
| |||