Joan Crespí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
A partir de la tardor del 1520 fou el capdavanter del moviment dels menestrals de la [[Ciutat de Mallorca]] que es plantejaren la reestructuració del poder polític de l'illa, fins aleshores en mans de l'oligarquia urbana formada per cavallers i ciutadans. Es feren reunions secretes a casa seva per preparar l'aixecament, fins que fou empresonat per ordre del lloctinent [[Miguel de Gurrea]] amb altres sis menestrals el 6 de febrer del 1521. L'endemà les classes populars urbanes de la ciutat s'aixecaren i alliberaren els menestrals empresonats. Fou elegit capità major i convocà els caps dels oficis a la sala de la Casa de la Ciutat, on aprovaren el comís dels llibres de la [[Consignació]]. L'endemà, el 8 de febrer, el seu títol de capità fou canviat pel d'instador. Com a [[instador del poble]] estava assessorat per un consell de vint-i-sis persones, anomenades [[elets del poble]], que més tard fou substituït per la [[Junta dels Tretze]].
Joan Crespí estengué l'organització agermanada a gairebé tot Mallorca i deposà d'una manera legal, amb el pretext que era aragonès, el lloctinent Gurrea (16 de març). No va fer cas de la carta de [[Carles I]] de
La seva figura, al costat de la de [[Joanot Colom]], és la més significativa de la Germania de Mallorca. Representa el sector més moderat dels agermanats, que dominà la primera fase del procés. És fill il.lustre de Mallorca.
==Enllaços==
| |||