Circuit integrat d'aplicació específica: diferència entre les revisions

A mesura que avança la tecnologia de [[semiconductor]]s, els [[transistor]]s es fan més petits i permeten implementar més funcionalitat en un circuit integrat en general o en un ASIC en particular. Això també ha permès que amb el temps el ASICs incorporessin primer memòria RAM i més tard CPUs. Aquest circuits molt complexos, sovint amb diverses CPUs, megabits de memòria i desenes de milions de portes lògiques sonvint s'anomenen SoC (''System on a Chip'', "sistemes en un [[Circuit integrat|xip]]"). El disseny d'un d'aquests circuits sovint necessita de desenes d'enginyers durant un o dos anys i més d'un milió d'euros en costos de fabricació de prototips.

* '''Circuits totalment a mida o ''full custom''''': On el disseny es fa dissenyant cada una de les capes, permeten un disseny òptim en velocitat, àrea o potència però estan en desús des de mitjans dels 80 per la seva poca productivitat. Així i tots les seves tècniques encara són necessàries per dissenyar parts dels altres circuits com les cel·les i les portes, les parts analògiques o parts molt repetitives com les memòries.

* '''Circuits basats en cel·les (''standard cell'') i sistemes en un xip (SoC)''': Sortiren com el primer pas per augmentar la productivitat dels totalment a mida. El disseny es fa fent servir una llibreria de blocs pre-construïts o cel·les. El dissenyador en general no interacciona amb la llibreria gràcies als llenguatges de descripció de maquinari i les eines de síntesis que l'abstreuen d'aquest nivell. Actualment suposen la major part dels ASICs en unitats, ja que donen la màxima densitat, velocitat i eficiència energètica però aquesta densitat es paga en un cost que es multiplica a cada nova tecnologia i pot suposar més d'un milió de dòlars en una tecnologia de 90nm o menor. A mesura que va creixent la complexitat van anar incorporant memòries, processador i altres funcions constituint sistemes realment complexes (SoC), especialment quan integren CPUs.

* '''Matrius de portes i matrius estructurades (''Gate arryas'', ''structured arrays'')''': Es caracteritzen en què els transistors estan ja predifosos en el silici i que el dissenyador pot elegir entre diverses matrius depenent de la seva complexitat i sol es personalitza a mida les capes superiors de metall. Això redueix la inversió en màscares, permet tenir stock d'oblees predifoses i redueix inversió i temps de fabricació de prototips. Van sortir a principis dels 80 i han anat evolucionant en complexitat i denominació, de matrius de portes (les primeres), mars de portes (quan va créixer el nombre de capes de metall) o matrius estructurades que sovint integren gran quantitat de memòria, CPUs o funcions especials com interconnexió SerDes.

* '''ASICs analògics, mixtos o de potència''': Es una categoria ampla de circuits que integren o bé circuits analògics (convertidors ADC, amplificadors, filtres) o bé circuits que fan servir voltatges o potències relativament altes (per exemple 40V). Sovint s'integren juntament amb altre lògica fent servir cel·les estàndard.

* '''FPGAs (''Field Programmable Gate Arrays'', o "Matrius de portes programables")'''. Consisteixen en matrius de circuits finalitzats i encapsulats que són programats pel dissenyador de l'aplicació. La seva densitat és bastant menor als basats en cel·les, entre 20 i 50 vegades menys denses, però no tenen costos de fabricació de prototips i la cursa cap a tecnologies més fines seguint la llei de Moore fan que guanyin quota de mercat dia a dia. Ja en el 2008 amb tecnologies de 60nm són els circuits més comuns excepte per la electrònica de consum (produccions mínimes de centenars de milers d'unitats) i suposen la major part dels ASICs en nombre de dissenys.