Occità alvernès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
L''''alvernès''' (en [[occità]]:llengua d'oc ''auvernhatauvirnhat'') es el dialecte occitàprovençal parlat dinsen la major part de l'[[Alvèrnia]] (llevat vers [[Orlhac]]), dinsen la major part deel [[Velai]] (llevat vers [[Sinjau]]) i dinsen la meitat sud de [[Borbonès]], tot el departament de [[Puèg de Doma]]Gavaldà i unala part alvernesa del [[Cantal]],departament de l' [[Alt Léger]], d'[[Alièr]] i de [[Cruesa]]Ardèche. Es un parlar nord-occità, particularment evolucionat sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el [[nord-alvernès]]); emperò l'alvernès té alhora recursos expressius molt conservadors en el lèxic i la morfosintaxi.
 
== Característiques ==
Línia 6:
Algunes característiques li son pròpies'''
 
* [[Palatalització]] de les consonants davant ''i'' i ''u:'' ''librelhibre'' [ljibrə] (llibre), ''nusnud'' [njy]. Aquesta palatalització varia segons els llocs: curat /küra/ o /tyüra/.
 
Altres característiques son comunes amb altres parlars nord-occitans;
Línia 14:
* Caiguda de les consonants finals : ''z-a chantat'' amb la ''-t'' final muda.
 
* Ús de la z- eufònica en Bassa Alvèrnia (Puy de Dôme) davant vocal : ''z-aime tapar de palòts'' (m'agrada agafar boles de neu)
 
== Comparació de les normes ==
 
En alvernès, hi ha dues normes en l'actualitat: la [[norma classica occitana]] i la [[norma bonaudiana]].
L'alvernès té una escriptura tradicional des de l'origen, utilitzada per tots els autors: Biron, Vermenouzo, Boudon-Lashermes...
Al segle Vint aparegueren dugues normes poc utilitzades:
En alvernès, hi ha dues normes en l'actualitat: la [[norma classica occitana]] vinguda del Llenguadoc i la [[norma bonaudiana]].
 
<center>
Linha 24 ⟶ 27:
! colspan="2"| Comparació entre les dues normas existents en occità alvernès (extret de la Declaració Universal dels Drets Humans)
 
|-Escritura alvernesa tradicional
|-
! [[Norma clàssica occitana]]
! [[Norma bonaudiana]]
|-
|style="background: #f9f9f9; "|TotasToutos las personaspersounos naissonnaissou liuraslhibros e parierasegalos en dignitatdinhitat e en dreitdrèit. SonSou charjadasdoutados de rasonrazou e de consciénciaconsciéncio e lorlour chau (/fau) agiragi entre elasguessos ambdienc un esperiteime de frairessafrairesso.
 
|style="background: #f9f9f9; "|Totas las personas naisson liuras e parieras en dignitat e en dreit. Son charjadas de rason e de consciéncia e lor chau agir entre elas amb un esperit de frairessa.
|style="background: #f9f9f9; "|Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà.
 
 
(Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de cousiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.)
|}
</center>