Llengua llemosina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Llemosí''' o '''llengua llemosina''' va ser un terme que es va utilitzar a partir del segle XVI per a designar la [[llengua catalana]], inspirant-se en el seu parentiu amb l'[[occità]] i referint-s'hi a través del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regió nord-occitana de [[Llemotges]]. Al principi, al s. XVI, als
La denominació no sols es referí al suposat, i equivocat, origen occità de la llengua, sinó que alguns dels partidaris del terme també hi incloïen l'[[occità]], posant al mateix nivell dins del concepte comú de llemosí els dialectes parlats a [[Catalunya]], els dialectes parlats al [[País Valencià]], el [[mallorquí]], [[menorquí]] i [[eivissenc]] amb els dialectes de l'[[occità]].
L'origen de l'aplicació al català, i de vegades a l'occità, d'aquesta denominació es troba ja vers el 1200 en el primer tractat de retòrica trobadoresca
El 1220, el trobador occità [[Albertí de Sisteron]] encara posava Occitània del costat de Catalunya, terres que oposava a França, que les havia conquerides, però per a ell [[Llemotges]] ("Limosin") era una regió més ("Monges, cauzets: segon vostra ciensa, /qual valon mais, catalan o francés? / Et met deçai [de la banda de Catalunya] Gascuenha e Proença, / e Limosin, Alvernha e Vianés").
[[Germà Colón]], però, considera que l'aplicació de '''llemosí''' a tot l'occità
La primera vegada que s'
I el primer cop que s'
El 1646, 1736 i 1791, apareix encara a Mallorca
La [[Reial Cèdula d'Aranjuez]] de 1768, dictada per [[Carles III d'Espanya]] anomenà "lengua lemosina" a la catalana
La romanística durant el segle XIX i XX va anar desmuntant la identitat entre [[occità]] i [[català]] i el terme '''llemosí''' caigué en desús per la seua inexactitud històrica i filològica. Fora de les universitats, [[Gaspar M. de Jovellanos]], des de l'exili a Mallorca, a principi del s. XIX, ja havia anunciat que prest es tornaria dir "català". El 1855, el menorquí [[Josep M. Quadrado]] criticà l'ús del nom "llemosí". El seguiren els catalans [[Manuel Milà i Fontanals]], principal especialista en la literatura trobadoresca (1858) i el gramàtic [[Antoni de Bofarull]] ([[1864]]). Mentrestant, el valencià [[Vicent W. Querol]] titulà una obra seva ''Rimes catalanes'' (1877) i el mallorquí [[Jeroni Rosselló]], una altra, ''Poetes balears. Setgle XIX. Poesies d'autors vivents escrites en català'' (1873). [[Marcelino Menéndez Pelayo]], que havia usat el nom de llemosí, el [[1889]] defensà el de català.
|