|
* l'[[Orde Basilià de Grottaferrata]], originat cap al 1004 a l'abadia de Grottaferrata, amb sant [[Nil de Rossano]], de ritus bizantí. Per evitar-ne l'extinció, el [[1579]], [[Gregori XIII]] creà l'[[Orde Basilià d'Itàlia i Espanya]] a l'estil dels ordes monàstic occidentals, amb ritus llatí, que va tenir comunitats a Itàlia i el sud d'Espanya.
* l'[[Orde de Sant JosafatBasili el Gran]], fundat per sant polonès [[Josafat Kuncewicz]] a Novrogodok en 1617, reformant una comunitat basiliana a l'estil dels [[clergues regulars]] occidentals; va tenir una gran expansió durant el s XVIII per l'Europa oriental.
* l'la [[OrdeCongregació BasiliàBasiliana del Santíssim Redemptor]], congregació de [[clergues regulars]] fundatsfundada pel metropolita de Tir i Sidó Eutimi Saifi (1701), dedicats al ministeri parroquial entre els [[melquites]], però amb vida de comunitat.
* l'la [[OrdeCongregació BasiliàBasilina de Sant Joan Baptista]], provinent de l'anterior, també catòlics greco-melquites, organitzats el 1720 al monestir de santSant Joan de Šuwayr com a monjos.
* l'la [[OrdeCongregació BasiliàBasiliana AlepíAlepina]], escissió del precedent de 1829 a Sarba (Líban), també melquita.
* l'la [[OrdeCongregació BasiliàBasiliana Estudita]], fundatfundada l'any 1900 a Vulka pel metropolita de L'viv ([[Ucraïna]]), Andreu Szeptyckyj, segons les regles de sant [[Teodor Estudita]] (759-826), amb cases a Ucraïna, el Canadà i Itàlia.
Tots aquests ordes tenen la corresponent branca femenina, gairebé totes dedicades a l'assistència en hospitals i a l'ensenyament.
| 