Abd-al-Màlik al-Mudhàffar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot: Canvis cosmètics
Línia 1:
'''Abd al-Malik al-Muzaffar''' (nom complert Abd al-Malik ben Muhammad ben Abi Amir al-Ma'afiri Abu Marwan al-Muzaffar) ([[975]]-[[1008]]) fou ''hadjib'' (equivalent a primer ministre) del califat de [[Còrdova]]. Era fill d'[[Almansor]] (el seu segon fill) i d'Al-Dhalfa que era una ''umm walad''.
 
Va participar a diverses campanyes al nord d'Hispània i a [[Marroc]], del que fou una mena de virrei després del [[998]], amb residència a [[Fes]], fins el 999 quan fou cridat altre cop a Còrdova.
 
A la mort ([[10 d'agost]] de [[1002]]) d'Almansor (Al-Mansur) a [[Medinaceli]], tres dies després de la [[batalla de Calatañazor]] ([[8 d'agost]] de [[1002]]) el va succeir com ''hadjib'' el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar. Els regents de [[Regne de Lleó|Lleó]], el comte gallec Menendo Gonzàlez, la seva dona Na Major i [[Elvira de Castella i de Ribagorça]], la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el [[comte de Barcelona]] i el comte de [[Castella]]. Aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la [[Batalla d'Albesa]] però foren derrotats. Abd al-Malik va iniciar el [[1003]] la seva [[Ràtzia de 1003|primera campanya]] a les zones de frontera (''thughur''), aquesta contra el [[Comtat de Barcelona]] (''Bilad al-Ifrandj''), i va devastar les regions occidentals, la serra del [[Montseny]], les comarques d'[[Igualada]] i [[Manresa]] a l'[[Osona]], en especial [[Castellolí]] prop d'Igualada que fou arrasada.
Línia 21:
 
== Bibliografia ==
* [[Ibn Bassan]], ''Dhakhira''
* [[Ibn Idhari]], ''Bayan'' (traduit per [[Dozy]])
* [[E. Levi-Provençal]], ''Historia de la España Musulmana''
 
== Articles relacionats ==
* [[Abu Hafs Ahmad ibn Burd al-Akbar]], visir.
 
{{ORDENA:Muzaffar, Abd Al-Malik}}
 
[[Categoria:Militars andalusins]]
[[Categoria:Amírides]]