Acadèmia Reial de Pintura i Escultura: diferència entre les revisions

L''''Acadèmia Reial de Pintura i Escultura''' (en [[francès]]: ''Académie royale de peinture et de sculpture'') fou una institució estatal encarregada de regular i d'ensenyar la pintura i l'escultura a [[França]] durant l'[[Antic Règim]].

 

 

L'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura fou fundada a [[França]] el [[1648]], sota la regència d'[[Anna d'Àustria]], per instigació d'un grup de pintors, d'entre els que hi havia [[Philippe de Campaigne]], [[Sébastien Bourdon]] i [[Charles Le Brun]], amb l'objectiu d'oposar la influència dels guildes de [[Saint-Luc]] i d'aixecar l'estatus dels artistes que fins llavors no era diferent al dels artesans.

L'Acadèmia era administrada per un director escollit d'entre els seus membres. Sovint era el pintor favorit del rei.

 

[[Fitxer:Rosalba Carriera Self-portrait.jpg|thumb|[[Rosalba Carriera]], acadèmica [[Venècia|veneciana]]]]

Els pretendents a l'Acadèmia Reial havien de presentar un ''morceau d'agrément'' (un "tros d'agraïment") per tal de demostrar llurs capacitats; després, en un termini de tres anys, una segona obra en vista de la recepció definitiva.

L'admissió a l'Acadèmia assegurava l'accés a les demandes reials.

 

 

Contràriament a l'[[Académie française|Acadèmia Francesa]], l'Acadèmia no rebutjà l'admissió de dones que es feien notar per llurs talents.

Finalment, el 31 de maig del [[1783]], en una mateixa sessió, on el nombre d'acadèmics fou fixat en quatre, van rebre-hi [[Adélaïde Labille des Vertus]], qui presentava el ''[http://arts-graphiques.louvre.fr/fo/visite?srv=mfc&paramAction=actionGetŒuvre&idFicheŒuvre=212845 Portrait d’Augustin Pajou]'' (''Retrat d'Augustin Pajou''), i [[Élisabeth Vigée Le Brun]], qui fou rebuda sense menció de gènere, tot i haver presentat una pintura històrica: ''[http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=car_not_frame&idNotice=11443 La Paix ramenant l’Abondance]'' (''La pau acompanyant l'abondància'') (totes les obres al [[Museu del Louvre|Louvre]]).

 

 

L'Acadèmia havia format el projecte d'exposar anualment les obres dels seus membres; confirmada el [[1663]]. El [[1665]], la primera exposició roman confidencial i el públic no hi és admès.<ref name="lojkine">{{lien web|auteur=Stéphane Lojkine|titre=''les salons de Diderot, de l'ekphrasis au journal, genèse de la critique d'art''|url=http://galatea.univ-tlse2.fr/pictura/UtpicturaServeur/Salons/SalonsEkphrasis.php}}</ref> A partir del [[1667]], al principi amb una freqüència irregular, l'Acadèmia exposa els quadres dels candidats al [[Prix de Rome]]. El [[1673]] s'és decidit d'exposar les obres a l'aire lliure, al pati del ''Palais Royal'' ([[Palau Reial]]).<ref name="picard"/> El [[1699]], [[Louis XIV]] autoritza la manifestació a mantenir-se a la Gran Galeria del [[Museu del Louvre|Louvre]], amb per primer cop un catàleg oficial realitzt per [[Florent Le Comte]].<ref name="picard"/> L'experiència és reiterada el [[1704]]. El [[1725]], l'exposició té lloc per primer cop al Saló Quadrat del Louvre,<ref name="lojkine"/> però la freqüència de les manifestacions no esdevé regulars fins a partir del [[1737]]. El ''Salon'' aviat atraurà un gran nombre de visitants, i guanyarà una reputació internacional entre els amants de l'art.<ref name="lojkine"/> Des del [[1759]], [[Denis Diderot]] redacta un primer informe del ''Salon'' per a la correspondència literària de [[Grimm]].<ref name="lojkine"/>

 

 

* [[Jacques Firmin Beauvarlet]]

* [[Dominique Vivant Denon]]

 

 

{{listaref}}