Agnus Dei: diferència entre les revisions

En el [[cristianisme]], '''''Agnus Dei''''' (Anyell de [[Déu]]) es refereix a [[Jesucrist]] en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels [[pecat]]s dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels [[jueus]] durant la commemoració anual de la [[Pasqua (jueva)|Pasqua]]. Aquest títol li fou aplicat pel [[profeta]] [[Joan Baptista]], durant l'episodi del [[baptisme]] de Jesús en el riu [[riu Jordà|Jordà]], segons els [[evangelis]].

 

 

En ser una de les parts invariables de la missa, l'Agnus Dei és una de les oracions que és entonada amb més varietat musical. Depenent dels estils musicals, en [[monodia]] aquesta peça adopta formes variades, encara que, normalment, segueix les següents normes, marcades pel propi text:

* Estructura ternària ABA: la melodia s'estableix per al primer vers; sobre el segon s'estableix una variació completa; i sobre el tercer es repeteix la fórmula primera, per concloure amb una [[coda]] que es desenvolupa sobre el ''Dona nobis pacem''.

* Melodia [[melismàtica]]: en ser el text curt i repetitiu, la melodia sol desenvolupar llargues melodies sobre cada síl·laba llarga (el que correspondria a les síl·labes tòniques) i sobre les finals. A l'[[Edat Mitjana]], durant la creació del [[cant gregorià]], s'estableix un paral·lelisme d'aquesta forma amb els [[Kyrie]]s, també d'estructura ternària, i sobre ells es desenvolupen llargs [[tropo]]s.

 

[[Categoria:Himnes litúrgics]]