Andries Hendrik Potgieter: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m correcció castellanisme |
m Robot: Canvis cosmètics |
||
Línia 1:
'''Andries Hendrik Potgieter''' ([[Tarkastad]], [[Colònia del Cap]], [[19 de desembre]] de [[1792]] - [[16 de desembre]] de [[1852]]) va ser un líder dels [[Voortrekker]]s. Es va destacar com el primer líder dels ''vooktrekkers'' de la zona de [[Potchefstroom]] (amb [[Winburg]] i [[Ohrigstad]]) de 1840 i fins a 1845 i també com primer cap d'estat de [[Zoutpansberg]] de 1845 fins a 1852. Era el segon fill de Petronella Margaretha i Hermanus Potgieter.
Va créixer destinat a ser un ric granger d'ovelles i va lluitar amb les Quarta i Cinquena Guerres Frontereres. No obstant això, com molts altres grangers neerlandesos, francesos, i descendents d'alemanys coneguts com a [[bòer]]s que vivien a la Colònia del Cap, va decidir deixar la colònia en 1834. Retardat per la Sisena Guerra Fronterera, Potgieter i un grup de [[Voortrekkers]] sota el seu comandament es van marxar en 1835. Altres emigrants sota el lideratge de Johannes Hendrik Janse i Louis Trichardt Rensburg l'havien precedit. El líder espiritual dels Voortrekkers, [[Sarel Arnoldus Cilliers]], es va unir més tard
Ell i els seus emigrants es van moure a l'interior de l'actual [[Estat Lliure d'Orange]], on van signar un tractat amb el líder del baralong, Moroka. El tractat va estipular que Potgieter protegiria al Baralong contra els atacants [[matabele]] a canvi de terra. L'extensió de terra cedida era del [[riu Vet]] al [[riu Vaal]]. El cap dels matabele, [[Mzilikazi]], amenaçat per la incursió blanca en el que ell veia com a la seva esfera de la influència, va dirigir l'atac matabele al ''laager'' (cercle de carretes de bous) de Potgieter l'octubre de 1836 a Vegkop, prop de la ciutat actual de [[Heilbron]]. L'atac va ser rebutjat, però els matabele es van marxar amb la major part dels bous trekker, animals de tir crucials per als seus carros. Els grups de viatgers combinats de [[Piet Retief]] i [[Gerrit Maritz]] van venir al rescat de Potgieter. Moroka també va ajudar amb bous.
El seu grup es va unir amb Retief i Maritz a Thaba Nchu, on van formar un govern Voortrekker i van decidir moure's a [[Natal]]. Potgieter no va estar a favor d'això i es va quedar en l'Estat Lliure en 1838. Després que Piet Retief i el seu grup fossin assassinats per [[Dingane]] i els grups Voortrekker fossin atacats a Bloukrans i el riu dels Boiximans, Potgieter i
Posteriorment va continuar per a fundar [[Potchefstroom]] (en honor seu) i es va ocupar com primer cap d'estat de la República Potchefstroom entre 1840 i 1845. Potgieter més tard també va continuar fundant [[Ohrigstad]] (al principi es va anomenar Andries-Ohrigstad per Potgieter i George Ohrig) en 1845, com una estació de comerç. A causa de la [[malària]] la ciutat va haver de ser abandonada i els habitants, fins i tot Potgieter, es van traslladar a l'àrea de Zoutpansberg, on va fundar la ciutat de Zoutpansbergdorp, que més tard anomenar [[Schoemasdal]]. Després de l'annexió de Natal en 1842 per [[Gran Bretanya]], molts Trekkers de Natal es van traslladar a l'Estat Lliure i Transvaal. Aquests nouvinguts i el seu líder, [[Andries Pretorius]], van rebutjar acceptar l'autoritat de Potgieter, i va sorgir una lluita pel poder. Tanmateix, es va evitar una guerra, i en 1848 i es va signar el tractat de Rustenburg. Potgieter va morir el 16 de desembre de 1852 a Schoemasdal.
[[Categoria:Sud-africans]]
| |||