Revisió del 12:14, 9 oct 2008 modifica Vilallonga (discussió \| contribucions) 8.561 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:49, 30 des 2009 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Robot: Canvis cosmètics Edició següent →
Línia 3: Apareixen a partir del [[segle II]], en les primeres comunitats [[cristianisme\|cristianes]], com a ajudants escollits pel mateix [[bisbe]]. Les funcions de l'ardiaca eren l'[[Administració financera\|administració]] dels béns eclesiàstics i l'atenció als malalts, encara que posteriorment, amb l'augment de comunitats i amb la popularització d'aquest càrrec, anirien assumint noves responsabilitats. Així, doncs, l'ardiaca va esdevindre l'ajudant i [[vicari]] del [[bisbe]], l'encarregat de l'[[educació]] dels [[clergue~~\|clergues~~]]s, del control de la [[disciplina]] eclesiàstica i de l'[[Administració financera\|administració]] de béns i patrimoni de la [[diòcesi]], amb poder judicial sobre els clergues. En moments de seu episcopal vacant, l'ardiaca era qui representava el [[bisbe]]. A més a més de totes aquestes funcions, als segles [[segle VIII\|VIII]] i [[segle IX\|IX]] també era l'encarregat de les visites pastorals. [[Arnulf]], [[Bisbat de Vic\|bisbe de Vic]], fou ardiaca de [[Barcelona]] abans de ser escollit per ocupar la seu [[Osona\|osonenca]], just durant l'atac d'[[Almansor]] a la [[ciutat]]. Línia 9: Una prova de la importància del càrrec és que els [[Islam\|musulmans]] se l'emportaren d'hostatge segurs d'aconseguir d'aquesta manera un molt bon rescat. == Bibliografia == * Sadurní i Puigbò, Núria: ''Diccionari de l'any 1000 a Catalunya''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1999]]. ISBN 84-297-4607-2, plana 22. [[Categoria:Eclesiologia cristiana]]

Ardiaca: diferència entre les revisions