Revisió del 14:35, 27 des 2009 modifica Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 22:58, 30 des 2009 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Robot: Canvis cosmètics Edició següent →
Línia 31: Els monjos '''basilians''' són [[monjo]]s que segueixen la regla de Sant [[Basili el Gran]] ([[330]] - [[379]]). Des del moment que les comunitats basilianes orientals són independents i no constitueixen un [[orde religiós]], la denominació fou establerta per la cúria romana a l'Edat mitjana per a designar els monjos grecs de ritus oriental que, establerts a la [[Itàlia]] meridional, observaven aquesta regla. A partir d'ella, es constituïren, a partir del segle XVI, ordes basilians de ritus llatí. == La regla de sant Basili == La regla va ésser fixada per [[Basili el Gran]] durant l'estada que féu amb nombrosos deixebles, prop de [[Neocesarea]], en dues fases diferents que han donat lloc a dues versions: Línia 47: Les comunitats són independents i no hi ha institucionalitzada cap estructuració superior. == Desenvolupament == [[Fitxer:MonastereSteCatherine.JPG\|thumb\|left\|200px\|Monestir de Santa Caterina del Sinaí]] [[Fitxer:Moni tou Stoudiou.jpg\|thumb\|left\|200px\|Dibuix del monestir de S. Joan de Studios. ca. 1870]] Línia 64: Les comunitats femenines van tenir una història paral·lela; seguien la mateixa regla i adaptaven les constitucions dels monestirs masculins. === Monestirs i monjos destacats === D'entre els monestirs d'aquest període, el més cèlebre va ser el de Sant Joan Bapstista de Studium, fundat a [[Constantinoble]] el segle V, centre cultural i religiós de primer ordre i un dels bastions de la resistència a la persecució iconoclasta, amb sant [[Teodor Estudita]]. Va exercir gran influència sobre el monasticisme oriental, on van adoptar-se les constitucions de Studium. Línia 71: Entre els escriptoris més destacats, on s'hi produiren còdexs de gran valor literari i artístic, hi ha els de Studium (Constantinoble), Athos, el de [[Patmos]] i el de [[Rossano]] a Sicília. Molts monjos basilians mereixen ésser destacats. Entre els que han deixat una empremta en la literatura eclesiàstica: [[Leonci de Bizanci]] (m. 543); els sants [[Sofroni de Jerusalem]], [[Màxim el Confessor]] (m. 662), [[Joan Damascè]] o [[Teodor l'Estudita]] (m. 829). Entre els historiadors: [[Joan Malalas]], [[Jordi Sincel·le]], Teòfanes de Cízic, Nicèfor, o Jordi el Monjo. Himnògrafs, poetes i hagiògrafs destacats van ésser: [[Màxim el Confessor]], Teodor l'Estudita, [[Romà el Melode]]; [[Andreu de Creta]]; [[Joan Damascè]], [[Cosme de Jerusalem]] o [[Josep l'Himnògraf]]. == Ordes basilians catòlics == L'[[Església catòlica]] ha reconegut diversos ordes basats en la regla basiliana, de catòlics de ritus oriental o llatí: * l'[[Orde Basilià de Grottaferrata]], originat cap al 1004 a l'abadia de Grottaferrata, amb sant [[Nil de Rossano]], de ritus bizantí. Per evitar-ne l'extinció, el [[1579]], [[Gregori XIII]] creà l'[[Orde Basilià d'Itàlia i Espanya]] a l'estil dels ordes monàstic occidentals, amb ritus llatí, que va tenir comunitats a Itàlia i el sud d'Espanya. Línia 86: == Vegeu també == * [[Basili de Cesarea]] * [[:Categoria:Monestirs ortodoxos]] [[Categoria:Basilians\| ]]

Basilians: diferència entre les revisions