Batalla de Calatañazor: diferència entre les revisions

La '''batalla de Calatañazor''' va tenir lloc a [[Calatañazor (Sòria)|Calatañazor]] el juliol de l'any [[1002]]. [[Almansor]] es va veure obligat a fugir, lluitant contra els exèrcits cristians del [[Regne de Lleó]] ([[Alfons IV de Lleó]]), el [[Comtat de Castella]] ([[Sanç I Garcia de Castella|Sanç I Garcia]]) i el [[Regne de Navarra]] ([[Garcia III Sanxes II de Navarra|Garcia III Sanxes]]).

 

A principis de [[1002]], [[Almansor]] es va preparar, seguint el seu costum anual, per a trencar la frontera cristiana, dirigint els seus atacs cap a [[Castella]], tenint com un dels seus objectius el monestir de [[San Millán de la Cogolla]], que va ser arrasat. Almansor va ordenar que se sumés a la seva host un considerable contingent de tropes nord-africanes amb les quals es va trobar, segons l'acordat, a Toledo. Des d'allí van partir cap a la ribera del [[Duero]], remuntant el curs del riu, en les proximitats de la qual va causar estralls i les terres dels quals va devastar.

 

[[Alfons IV de Lleó]] va sortir a la trobada d'[[Almansor]], que després de ser derrotat va retirar-se, sent encalçat per [[Sanç I Garcia de Castella|Sanç I Garcia]], [[Comte de Castella]].

 

De retorn de l'expedició, [[Almansor]] es va sentir malalt (potser d'una ferida rebuda en combat), però va continuar fent la guerra als infidels i devastant el seu territori fins que la dolència es va complicar de tal manera que va haver de ser transportat en una llitera, sobre suaus coixins i cobert per un baldaquí i cortines que el protegien de la vista del seu exèrcit. En tal estat va arribar a [[Medinaceli]]. Allí els metges van analitzar la naturalesa del seu mal, però, incapaços de posar-se d'acord en un diagnòstic i menys en el tractament oportú, la malaltia es va agreujar prou per a provocar-li finalment la mort. Durant la seva agonia solia dir: Darrere de mi deixo vint mil clients, tots ells feliços i satisfets, tant de bo el dia de demà no tinguin un amo pitjor que jo.