Bebop: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Canvis cosmètics
Línia 1:
El '''Bebop''' (o '''bop''') és un estil de [[jazz]] caracteritzat per [[tempo|tempos]]s ràpids i una improvisació basada més en l'estructura harmònica que no en la [[melodia]]. Va ser desenvolupat a principis i a mitjan dels anys quaranta del [[segle XX]]. El [[Hard bop]] n'és una evolució posterior que combina el bebop amb el [[blues]] i el [[gospel]]. Els seus principals creadors foren entre altres, [[Thelonius Monk]], [[Charlie Parker]], [[Max Roach]] i [[Dizzy Gillespie]]. Cronològicament és posterior al [[swing]] i previ al [[cool jazz]].
 
En arribar als anys 40, el swing es trobava estancat. Originalment creat per músics negres aquesta tendència havia estat ràpidament assumida per músics blancs ([[Glenn Miller]], [[Benny Goodaman]]...). El fet de tocar en [[big band]]s limitava molt la durada i la llibertat durant els [[solo|solos]]s. Després de les actuacions amb les big band els músics negres quedaven en les anomenades [[jam sessions]] per tal de desfermar la seva creativitat en llargs [[solo|solos]]s en ritmes furiosos.
 
El bebop va canviar l'estructura de les bandes reduint el nombre d'intèrprets i disminuint per tant el pes instrumental de les seccions de vent i equiparant-se la [[Bateria (instrument musical)|bateria]] i el [[baix elèctric|baix]] amb la resta d'instruments. D'altra banda el bebop era una música més complexa, posant major èmfasis en la interpretació de diferents ritmes de forma frenètica i la improvisació sobre les estructures harmòniques desplaçà la interpretació pura i dura de la melodia. Totes aquestes característiques requerien una interacció dinàmica entre els diferents membres del grup, destacant-se individualment gràcies als solos que podien durar bona part dels temes.
Línia 8:
 
En qualsevol cas, el bebop no va arribar a ser tant popular com el swing. En primer lloc perquè en el moment fort de la revolució bebop, el [[1942]], el [[Sindicat de Músics]] prohibí als músics gravar per a protestar per la falta d'ingressos per la música reproduïda. Com a conseqüència molta d'aquesta música no va ser enregistrada. En segon lloc aquesta no era una música fàcil com el swing, sinó imprevisible. El gran públic preferia la música d'entreteniment i espectacle ([[Frank Sinatra]], [[Bing Crosby]]...). D'altra banda, la música negra que estava començant a atreure a les masses era el [[rythm and blues]], grups petits i de música popular d'on sorgiria, posteriorment el [[rock and roll]].
{{Enllaç AD|he}}
 
[[Categoria:Jazz]]
 
{{Enllaç AD|he}}
 
[[cs:Bebop]]