Benozzo Gozzoli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina tags – i —
m Robot: Canvis cosmètics
Línia 1:
[[Fitxer:Cappella dei magi, primo autoritratto di benozzo gozzoli.jpg|thumb|Benozzo Gozzoli: un autoretrat que apareix al fresc de la ''Processó dels Reis Mags''.]]
 
'''Benozzo Gozzoli''' (c. [[1421]] – [[1497]]) va ser un [[pintor]] [[italià]] del [[Renaixement]] [[Florència|florentí]]. És conegut sobretot pels seus murals al [[Palau Mèdici|Palau Mèdici-Riccardi]], en què representà processons vibrants i festives amb una meravellosa cura pel detall i una pronunciada influència de la [[pintura gòtica internacional]].
 
== Biografia ==
=== Aprenentatge ===
Nat '''Benozzo di Lese'''<ref>El sobrenom "Gozzoli" no apareix en cap document; Giorgio Vasari l'empra en la segona edició de ''[[Le Vite]]'' (1568).</ref>al poble de [[Sant'Ilario a Colombano]] al voltant de 1421, es va traslladar amb la seua família a [[Florència]] l'any [[1427]]. Segons [[Giorgio Vasari]], en la primera part de la seua carrera va ser deixeble i ajudant de [[Fra Angelico]]: hom creu que algunes de les obres del convent de [[San Marco di Firenze|San Marco]] de Florència van ser executades per Gozzoli sobre dibuixos d'Angelico. Entre [[1444]] i [[1447]] va col·laborar amb [[Lorenzo Ghiberti]] i el seu taller en les portes del Paradís del [[Battistero di San Giovanni]].
 
El [[23 de maig]] de [[1447]] es trabava a [[Roma]] amb [[Fra Angelico]], cridats pel papa [[Eugeni IV]] per fer la decoració al fresc d'una capella del [[Palau Vaticà]]. Després va treballar fins al juny de 1448 a la [[Capella Nicolina]], per a [[Nicolau V]]. L'any 1449 va fer un estandart amb la ''Mare de Déu i Infant'' per a l'església de [[Santa Maria sopra Minerva]], potser sobre dibuix de Fra Angelico. A Roma va fer també, a [[Santa Maria in Aracoeli|Santa Maria ''in Aracoeli'']], un [[fresc]] de ''Sant Antoni i dos àngels''. La darrera col·laboració de Benozzo amb Fra Angelico fou la [[volta (arquitectura)|volta]] de la [[Catedral d'Orvieto]], a [[Úmbria]].
 
=== A Úmbria ===
L'any 1449 va deixar Fra Angelico i va traslladar-se a Úmbria. Posterior a 1450 és una ''Anunciació'' a [[Narni]], signada OPU[S] BENOT[I] DE FLORENT[IA]. Al monestir de San Fortunato, prop de [[Montefalco]], va pintar una ''Mare de Déu i Infant amb sants i àngels'' i altres tres obres. Una d'aquestes, el retaule que representa sant Tomàs rebent la ''cintola'' de mans de la Mare de Déu, es troba actualment al [[Museu Pontifical d'Antiguitats Cristianes|Museu Laterà]] i mostra l'afinitat de l'estil primerenc de Benozzo amb el de Fra Angelico. Després va pintar al monestir de Sant Francesc, a Montefalco, decorant-ne el cor amb tres sèries de temes sobre la vida del sant, amb diversos afegits, incloent-hi retrats del bust de [[Dant]], [[Petrarca]] id [[Giotto di Bondone|Giotto]]. Aquesta obra, acabada l'any 1452, encara es troba marcada per l'estil de Fra Angelico, però ací amb una major influència [[Giotto di Bondone|giottesca]]. A la mateixa església, a la capella de [[sant Jeroni]], hi ha un fresc de Gozzoli que representa la Mare de Déu i sants, la [[Crucifixió]] i d'altres temes.
 
Va romandre a Montefalco (amb una interrupció a [[Viterbo]]) probablement fins l'any [[1456]], empleant [[Pier Antonio Mezzastris]] com a ajudant. Llavors va traslladar-se a [[Perusa]], on va pintar en una església una ''Mare de Déu i sants'' que avui dia es conserva a l'Acadèmia local.
 
Poc després va tornar a la seua nativa Florència, l'epicentre de l'art del ''[[Quattrocento]]''. Entre 1459 i 1461 va pintar la que possiblement siga la seua millor obra: els frescos dels Reis Mags a la [[Capella dels Reis Mags]] del [[Palau Mèdici-Riccardi]], el ''Viatge dels Reis Mags a Betlem'', i a la tribuna, una composició d<nowiki>'</nowiki>''Àngels al Paradís''. Gozzoli va hi inserir retrats de membres de la família [[Mèdici]] (especialment conegut és el de [[Lorenzo il Magnífico]], jove) i també el seu autoretrat, amb el seu nom escrit al voltant del seu barret (''vegeu il·lustració de dalt''). La seua ''Mare de Déu i Infant amb sants'' de 1461, avui dia a la [[National Gallery de Londres]], també pertany al període de la seua estada a Florència.<ref>Altre petit quadre al mateix museu, el ''Rapte d'Helena'', és de dubtosa autenticitat.</ref>
 
[[Fitxer:Benozzo Gozzoli 004a.jpg|thumb|left|250px|Detall de ''La Glòria de sant Tomàs d'Aquino'', [[París]], [[Museu del Louvre]].]]
 
=== Darrers anys a la Toscana ===
L'any [[1464]] Gozzoli va deixar Florència per [[Col·legiata de San Gimignano|San Gimignano]], on va fer algunes obres de gran mida; a l'església de Sant'Agostino, una composició de ''Sant Sebastià protegint la ciutat de la pesta'' del mateix any, 1464; sobre el cor de l'església, una triple sèrie d'escenes sobre llegendes de sant Agustí, disset temes des del seu ingrés a l'escola de Tagaste fins al seu funeral, amb alguns afegits; a la ''pieve'' de San Gimignano, el ''Martiri de Sebastià'', i d'altres temes, així com altres obres a la ciutat i la seua rodalia. Ací el seu estil combina quelcom de [[Filippo Lippi]] amb elements originals, i hi va rebre ajuda de [[Giusto d'Andrea]].
 
Línia 29:
[[Fitxer:Cappella dei magi, sigismondo pandolfo malatesta (sx) e galeazzo maria sforza (dx).jpg|thumb|left|Detall]]
 
== Avaluació ==
Segons [http://www.1911encyclopedia.org/Main_Page l'Enciclopèdia Britànica (11ª Edició)]: «l'art de Gozzoli no pot rivalitzar amb el dels seus grans contemporanis ni en elevació ni en força, però resulta atractiu pel seu sentit del que resulta vistós, viu i abundós, tant en la representació de les persones com dels objectes. Els seus paisatges, farcits d'ocells i animals diversos, especialment gossos, són més variats i impactants que els de cap dels seus predecessors; les seues composicions estan plenes de figures, que resulten més convincents quan el tema és feliç i desenfadat que quan s'hi requereix una intensitat tràgica o dramàtica o una acció caòtica: els seus colors són lluents i festius. El geni de Gozzoli va ser, en definitiva, més versàtil i referencial que genuïnament original; el seu dibuix mostra certes imperfeccions, especialment als contorns i la perspectiva, així com als seus elaborats edificis. En la pintura al fresc va usar la tècnica del [[tremp d'ou|tremp]]. Del seu incansable treball, la intensitat de la seua obra i el nombre de pintures produïdes en són les proves més convincents... En la rectitud de la seua vida es va dir que va seguir l'exemple del seu primer mestre, Fra Angelico.»
 
== Obres principals ==
* ''[[El rapte d'Helena (Benozzo Gozzoli)|El rapte d'Helena]]'' (c. 1437-1439) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 51 x 61 cm, [[National Gallery de Londres]]}}
* ''
* ''Dones a la tomba'' (1440-1441) -{{mida|1= Fresc, [[San Marco, Florència]]}}
* ''Adoració dels Reis Mags'' (1440-1441) -{{mida|1= Fresc, [[San Marco, Florència]]}}
* ''Mare de Déu i Infant donant benediccions'' (1449) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre seda en un bastidor de fusta, 254 x 130 cm, [[Santa Maria sopra Minerva]], Roma }}
* ''Mare de Déu i Infant entre sant Francesc i sant Bernardí de Siena'' ((1450) -{{mida|1= Fresc, San Fortunato, [[Montefalco]]}}
* ''Sant Fortunat Entronitzat'' (1450) -{{mida|1= Fresc, 200 x 110 cm, San Fortunato, [[Montefalco]]}}
* ''Mare de Déu i Infant'' (1450) -{{mida|1= Fresc, 250 x 135 cm, San Fortunato, Montefalco}}
* ''Sant Antoni de Padua'' (1450s) -{{mida|1= Taula, [[Santa Maria in Aracoeli]], [[Roma]]}}
* ''[[Madonna della Cintola]] (1450) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 133 x 165 cm, [[Pinacoteca Vaticana]], Vaticà}}
* ''Mare de Déu i Infant rodejats de sants'' (1452) -{{mida|1= Fresc, San Francesco, Cappella di San Gerolamo, Montefalco}}
* ''La partida de sant Jeroni a Antioquia'' (1452) -{{mida|1= Fresc, Cappella di San Gerolamo, San Francesco, Montefalco}}
* ''Sant Jeroni treient una espina de la pota d'un lleó'' (1452) -{{mida|1= Fresc, Cappella di San Gerolamo, San Francesco, Montefalco }}
* ''Madonna and Child amb sant Francesc, sant Bernardí i Fra Jacopo ''(c. 1452) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 34 x 54 cm, [[Kunsthistorisches Museum]], Viena}}
* ''Mare de Déu i Infant amb sant Joan Baptista, Pere, Jeroni i Pau'' (1456) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 122 x 212 cm, [[Galleria Nazionale dell'Umbria]], [[Perusa]]}}
* ''[[Processó dels Reis Mags (Benozzo Gozzoli)|Processó dels Reis Mags]]'' (1459-1460) -{{mida|1= Frescos, [[Capella dels Reis Mags]], [[Palau Mèdici Riccardi]], [[Florència]]}}
* ''Mare de Déu i Infant'' (c. 1460) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 84.8 x 50.6 cm, Institute of Arts, Detroit}}
* ''[[Retaule de la Purificació]] (1461) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 158 x 171 cm, National Gallery de Londres}}
* ''Sant Domènec ressuscita Napoleone Orsini'' (1461) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 25 x 35 cm, [[Pinacoteca di Brera]], Milà}}
* ''Caiguda de Simó el Mag (1461-1462) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 24 x 35,5 cm, Royal Collection, Hampton Court}}
* ''La dansa de Salomé'' (1461-1462) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 23.8 x 34.3 cm, [[National Gallery of Art]], Washington}}
* ''Històries de sant Agustí'' (1464-1465) -{{mida|1= Frescos, Sant'Agostino, [[San Gimignano]]}}
* ''Quatre Evangelistes'' (1464-1465) -{{mida|1= Fresc, Sant'Agostino, San Gimignano}}
* ''Sants'' (1464-1465) -{{mida|1= Frescos, Sant'Agostino, San Gimignano}}
* ''[[Sant Sebastià (Benozzo Gozzoli)|Sant Sebastià]]'' (1464-1466) -{{mida|1= Fresc, 527 x 248 cm, Sant'Agostino, San Gimignano}}
* ''Martiri de sant Sebastià'' (1465) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 525 x 378 cm, Església de la Col·legiata, San Gimignano}}
* ''[[Matrimoni místic de santa Caterina]] (1466) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 90 x 50 cm, Pinacoteca Comunale, [[Terni]]}}
* ''Mare de Déu i Infant entre sant Andreu i sant Pròsper'' (''[[Madonna dell'Umiltà]]''; 1466) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 137 x 138 cm, Museo Civico, [[San Gimignano]]}}
* ''Triomf de sant Tomàs d'Aquino'' (1471) -{{mida|1= Pintura al tremp sobre taula, 230 x 102 cm, Museu del Louvre, París}}
* ''La verema i l'embriaguesa de Noè'' (1469-1484) -{{mida|1= Fresc, Camposanto, Pisa}}
* ''Històries de la Santa Verge'' (1484) -{{mida|1= Frescos transferits, Biblioteca Comunale, [[Castelfiorentino]]}}
* ''Davallament de la creu'' (1491) -{{mida|1= Oli sobre llenç, 180 x 300 cm, Museu Horne, Florèncioa}}
 
== Notes ==
{{referències}}
 
== Referències ==
* [[Dale Kent]], ''Cosimo de' Medici and the Florentine Renaissance'' (New Haven: Yale University Press, 2000).
* [[Franco Cardini]], ''The Chapel of the Magi in Palazzo Medici'' (Firenze: Mandragora, 2001).
* [[Roger J. Crum]], "Roberto Martelli, the [[Council of Florence]], and the Medici Palace Chapel", ''Zeitschrift & Kunstgeschichte'', 59 (1996).
* {{1911}}
 
 
 
{{ORDENA:Gozzoli, Benozzo}}
 
[[Categoria:Pintors italians del Renaixement]]
[[Categoria:Florentins]]