Bonart: diferència entre les revisions

El [[Centre d'Art Contemporani de Girona]] era el tema del número u. [[Luis Antonio de Villena]] feia referència a un Dalí vist i no vist. La secció de ''Temps fugit'' es referia a l'[[Enric Marquès]]. [[Joaquim Nadal]], aleshores alcalde de [[Girona]], comentava: ''L'art contemporani necessita camp per córrer, nous camins, instruments i infraestructures.'' [[Gratacós Zoco]] era l'artista convidat de la secció ''Segle 21''. La cultura i la comunicació era el tema abordat per l'escriptor [[Vicenç Villatoro]]. [[Carles Páramo]], president de la [[Diputació de Girona]], es referia al servei que feia la revista a l'art i la cultura. [[Rosa Serra i Puigvert|Rosa Serra]] deixava entrar al seu estudi. [[Joan Pluma Vilanova|Joan Pluma]], regidor de Cultura de l'[[Ajuntament de Girona]], afirmava que un centre d'art ''s'hauria d'orientar cap a les noves tecnologies''. Per [[Josep Maria Salvatella]], alcalde de [[Llançà]], ''penjar quadres i no fer res més, no és l'opció encertada''. [[Arcadi Calzada]] no veia factible un centre d'art contemporani a Girona. Enric Pallàs, regidor de Cultura de [[Salt]], tenia com a objectiu ''fer de Salt una ciutat de cultura i no de trànsit''. Comentaris d'exposicions i l'agenda completaven el número 1 de bonart, dissenyat per Marta Vila. Actualment la revista incorpora la traducció castellana del contingut ja que arriba a les biblioteques d'arreu de l'[[Estat espanyol|Estat]] mitjançant un conveni subscrit amb el [[Ministeri de Cultura]].

 

L'Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC), després de dos anys de vida de bonart, li va atorgar el premi a la millor revista en català. Aquell mateix any es van encetar una línia d'edició de llibres amb l'exemplar de Rosa Guri ''Pintant la vida'', que va ser presentat al [[Cercle Sant Lluc]] de Barcelona per [[Carles Duarte]]. Al novembre de l'any 2000 la seu de bonart es va traslladar a un edifici emblemàtic de Girona: la casa estudi de l'artista gironina Emília Xargay. Allà hi vam ser fins que alguns anys més tard a algú se li va ocórrer de trinxar els mosaics que hi havia a la façana, realitzats per la recordada artista gironina. Aquest fet ens va fer decidir a deixar un lloc on, precisament, no es defensava la creació artística. Al maig del 2003, el Palau de Fires de Girona va congregar més de cinc-centes persones que van seguir fil per randa la presentació del nou disseny de la revista. En el decurs de l'acte es va anunciar la celebració de la fira Inart, coorganitzada per [[Fira de Girona]] i la revista.

 

A més de la tasca que s'anava fent des de la revista, bonart va decidir implicar-se en l'organització d'una fira d'art. Catalunya estava òrfena d'un esdeveniment d'aquesta mena des de la desaparició d’[[Artexo]]. El pavelló de Girona va ser la seu els dies 3, 4, 5 i 6 de juny del 2005 de la primera edició d'Inart. La revista, al gener del 2004 va col·laborar amb [[Catalunya Ràdio]] en l'homenatge a [[Antoni Tàpies]] amb motiu del seu vuitantè aniversari. També van ser a [[La Marató de TV3]] pintant un mural gegant amb la col·laboració del [[Club Bàsquet Girona]]. Cent artistes van pintar l'obra, que va servir per recaptar fons per a La Marató. Cuixart va fer 80 anys l'octubre del 2005 i bonart li va organitzar un homenatge al [[Museu d'Art de Girona]] amb la presència de representants del món de la cultura catalana.

 

Per commemorar els sis anys, el Parc de les Arts de [[Cassà de la Selva]] va acollir una festa i es van concedir els primers premis bonart, que van ser per a [[Carles Fontserè]], [[Pepe Martínez Lozano]] i [[Josep Tarrés]]. Era el [[19 de novembre]] del [[2005]]. Aquell mateix any i amb motiu de La Marató de TV3, Bonart va coordinar la realització d'un mural que es va estendre des de l'Argenteria fins a dalt de la Rambla de Girona. Un gran nombre de gironins van participar en aquesta acció cultural i solidaria. Dos anys després, bonart va col·laborar amb la subhasta solidària de l'Associació de Dones Empresàries de Girona

 

Després d'arribar arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, Andorra i les Illes Balears, bonart va fer un altre pas endavant i al setembre del 2007 es presentava a [[Saragossa]] amb motiu de la fira d'art aragonesa. La revista, a partir d'aquell mes, també es traduïa al castellà ja que a principis d'any havia signat un conveni amb el Ministerio de Cultura per distribuir-la a les biblioteques d’arreu de l'Estat. Va ser a la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] amb una edició especial en alemany. La presència en fires ([[Arco]], [[Art Madrid]], [[De Arte]], Eivissa, Porto, [[Saló Antiquaris]], [[Fiart València]], [[Festival Loop]]...) també ha estat una constant de la revista. Al febrer del 2008 vam publicar el número 100. El recull de cent mesos va quedar reflectit amb una exposició al [[Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d'Or]], que va acompanyada d'un documentat catàleg i itinerari per diferents indrets de Catalunya. En aquests anys, bonart ha estat membre de l'APPEC i posteriorment d'ARCE. També del Grup 10.

 

A banda de l'edició de la revista, bonart cultural ha portat a terme una àmplia tasca en el món de la gestió cultural:

Iniciat el 2001, ha desenvolupat tasques per entitats públiques i privades d'arreu de Catalunya. Organitza exposicions individuals i col·lectives, certàmens d'art i, així mateix, assessora sobre temes relacionats amb la gestió i el mercat de l'art.

 

== Enllaços externs ==

 

{{Premsa en català}}