Camarina: diferència entre les revisions

[[Tucídides]] diu que fou una colònia de [[Siracusa]] fundada el [[599 aC]] (any de la XLV olimpíada). Va prosperar ràpidament i el [[553 aC]] va intentar independitzar-se de Siracusa sense èxit; la revolta fou reprimida el [[552 aC]] i la ciutat destruïda fins els fonaments. Va restar despoblada fins el [[495 aC]] any en què [[Hipòcrates de Gela|Hipòcrates]], tirà de [[Gela]], per mitjà d'un tractat amb Siracusa, en va obtenir la possessió i va recolonitzar la ciutat. Hipòcrates va prendre el tiol de "fundador" (''oekist''). Uns anys després [[Geló I]] de Gela, successor d'Hipòcrates, després de fer-se amo de Siracusa, va expulsar a tots els habitants de Camarina el [[485 aC]] i va destruir la ciutat.

A la guerra entre Siracusa i [[Leontins]] el [[427 aC]] va ser la única ciutat dòrica que va fer costat a la segona. La ciutat tenia un partit favorable a Siracusa que uns anys després devia assolir el poder o devia poder influir el suficient per fer un tractat de treva amb la veïna Gela que va portar a la pau genera. Al tractat final Camarina conservava la possessió del territori de Morgàntia (Morgantine) que era al interior, lluny, i no se sap pas perquè la posseïa Camarina o perquè li fou adjudicada. Uns anys després Camarina es va aliar a [[Atenes]] que a la seva vegada donava suport armat a Leontins, abans de l'expedició atenenca, però quant aquesta va arribar a Sicília, Camarina va rebutjar la col·laboració amb els atenencs per por del seu poder i va mantenir una completa neutralitat. Cap a la fi del conflicte va trencar la neutralitat i va enviar un petit contingent a donar suport a Siracusa.

Uns anys després, amb la invasió cartaginesa, el general Himilcó va assolar el territori el [[405 aC]], però la ciutat no fou atacada. Però quant Dionís no va poder impedir la caiguda de Gela i els seus habitants foren abandonats a la seva sort, els habitants de Camarina van evacuar la ciutat i es van retirar cap a Siracusa, i mes tard cap a Leontins. Per el tractat signat poc després entre [[Dionís el Vell|Dionís de Siracusa]] i els cartaginesos, els ciutadans de Camarina, Gela i [[Agrigent]] foren autoritzats a retornar a les seves llars, però com a tributaris de Cartago, i no podrien restaurar les seves fortificacions. No se segur que el tractat fos respectat per la part de Camarina perquè els seus soldats apareixen pocs anys després lluitant al costat de Dionís contra els cartaginesos. Camarina sens dubte va romandre sota control de Dionís durant tot el seu regnat. Després de la seva mort va donar suport a Dió en la seva marxa a Siracusa.

Durant la [[Primera Guerra Púnica]] Camerina va ser aliada de Roma; fou ocupada pel general cartaginès Amilcar el [[258 aC]] per l'acció del partit cartaginès, i si be aviat fou recuperada pels cònsols romans A. Atilius i C. Sulpicius, va ser castigada per la deslleialtat, i una part de la població fou venuda al mercat d'esclaus. El [[255 aC]] la flota romana es va enfonsar per una tempesta en aigües properes a Camarina (de 364 naus només 86 es van salvar). Sota domini roma va anar decaient i perdent població i el seu nom desapareix de la història. Estrabó ja l'esmenta com una ciutat que havia desaparegut al seu temps, però Plini i Ptolomeu diuen que encara existia al menys fins al segle II, si be segurament com un llogaret. Després ja no torna a aparèixer.