Chabèrt de Barbairan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: de:Xacbert de Barbaira |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Blason_Chabert_de_Barbeira.svg|thumb|]]
'''Chabèrt de Barbaira''' ''(en català Jasbert de Barberà)'', fou un militar occità [[faidit]] nascut a [[Barbaira]] en el si d'un llinatge nobiliari [[càtar]]. Al [[1229]] participà en la [[Croada contra Al-Mayûrqa]]. Senyor de [[Puillorenç]] i [[Castell de Querbús|Querbús]], anomenat “''el lleó de combat''”, és un dels darrers nobles [[càtars]].
== Orígens i Croada Albigesa ==
Jasbert nasqué el [[1185]] al castell d'Alaric, prop de [[Carcassona]], als peus de la muntanya que duu aquest nom i on jeuen, segons la llegenda, les cendres del rei got [[Alaric II]]. Era fill de Guillem de Jasbert de Barbeira i de la senyora de Cabanac.
El [[1209]], el castell d'Alaric fou conquerit pels croats de la [[Croada albigesa|croada albigesa]]. Jasbert aconseguí reprendre el castell, però, ho va perdre novament aquell mateix any. Gairebé un any després, al gener de [[1210]], va atacar i prendre el castell de [[Montlaur (Aude)|Montlaur]], tanmateix, per la Pasqua l'havia novament davant dels croats.
Jasbert es va veure forçat a convertir-se en faidit. Va entrar al servei de [[Ramon VI de Tolosa]] que en aquell moment dirigia la lluita contra els invasors, liderats per [[Simó de Montfort]]. Va prendre part al [[setge de Tolosa]] del [[1218]], on morí aquest últim, i a la batalla de [[Baziège]] el [[1219]].
== Al Rosselló i a Mallorca ==
Uns anys després es troba a Jasbert de Barberà al servei de [[Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya]], com a comandant la guarnició de [[Perpinyà]], vila que defensa contra els atacs de [[Guillem II de Montcada i de Bearn]]. A la cort de Nunó Sanç, va coneixer a [[Olivier de Termes]] i [[Ramon Trencavell II|Ramon de Trencavell]], ambdós, com ell, [[faidit|cavallers faidits]] del [[Llenguadoc]].
Nunó Sanç, entre [[1229]] i [[1231]], prengué part en l'[[Conquesta de Mallorca|expedició contra els sarraïns de Mallorca]] dirigida pel rei [[Jaume I el Conqueridor]]. En aquesta expedició es va distingir per la seva experiència i el seu coratge. Lluità al costat del rei a la [[batalla de Portopí]] ([[13 de setembre]] del [[1229]]) i es anomenat en les cròniques com a constructor de màquines de guerra en el setge a la ciutat de Mallorca.
Fou recompensat amb terres al Rosselló i la [[Fenolleda]] (castell de Puillorenç) i el [[1233]] es casà amb Sibil·la Parcols. La parella va tenir una filla i un fill.
== Les revoltes del Llenguadoc ==
Al [[1240]], Jasbert de Barberà es va unir a Olivier de Termes i Ramon de Trencavell per tal de recuperar l'herència paterna d'aquest darrer a Carcassona. Pel camí prengueren les fortaleses d'[[Castell d'Aguilar|Aguilar]] i Montreal i destruïren l'abadia de [[Montolieu|Montoliu]]. El [[9 de setembre]], posaren setge a la vila de Carcassona, però, tingueren que aixecar-lo degut a l'arribada de les tropes del rei de França.
Al [[1242]], Jasbert de Barberà recolzà la revolta de [[Ramon VII de Tolosa]], que també volia recuperar la seva herència. Però, Ramon es va rendir a l'autoritat reial abans de la batalla i Barberà va tornar al Rosselló. Poc després l'Església va fer pública la seva [[excomunió]].
== La darrera batalla ==
El [[1247]] el Papa va aixecar l'excomunió de Barberà mitjançant la intercessió de [[Ramon de Penyafort]]. Això permeté una reconciliació amb l'Església, però no pas amb França. Al contrari que el seu antic company d'armes, Olivier de Termes, que el [[1245]] s'havia sotmés al rei de França i al seu retorn de [[Terra Santa]], el [[1255]], participà activament en l'establiment de la dominació francesa del Llenguadoc.
Els dos es convertiren en enemics mortals. L'enemistat culminà al setge del [[castell de Querbús]], defensat per Barberà i que des de la caiguda de [[Montsegur]], onze anys abans, era considerat el darrer bastió dels càtars. El castell fou conquerit i Barberà el va haver d'abandonar a canvi de la seva llibertat.
Després del [[tractat de Corbeil]], on hom cedí la Fenolleda al regne de França, Barberà tornà al Rosselló. Es casà per segona vegada i la seva dona, Esclarmonda de Conat va tindre dos fills. El darrer cop que apareix a les cròniques és a la boda del futur rei de Mallorca, [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]].
== Literatura ==
[[Jordi Costa i Roca]]: ''Xacbert de Barberà, lleó de combat (1185-1275)'' - Biografia. [http://www.trabucaire.com/| Llibres del Trabucaire], 1989. ISBN 2-905828-18-8
== Vegeu també ==
| |||