Diferència entre revisions de la pàgina «Cantant»

10 bytes afegits ,  fa 12 anys
m
Robot: Canvis cosmètics
m (Robot afegeix: an, ckb, lt, ta, tr modifica: es, pt)
m (Robot: Canvis cosmètics)
[[ImageFitxer:Patti Smith performing in Finland, 2007.jpg|thumb|right|[[Patti Smith]] cantant amb [[micròfon]], 2007]]
Els i les '''cantants''' són persones que interpreten la part vocal d'una peça musical; aquesta denominació s'aplica especialment als [[solista|solistes]] d'[[òpera]] i als [[cantant pop|cantants pop]]. En altres casos s'empren sobretot les denominacions de [[cantaire]] i de [[cantor]].
 
Els cantants clàssics han de dominar una sèrie de tècniques, car el so de la seva veu, normalment, arriba a l'auditori sense ús de [[micròfon]], [[amplificador]], ni [[altaveu]]; la qual cosa no es dóna en el cas dels [[cantant pop|cantants pop]]. A les obres líriques els cantants no han de ser només bons músics, i dominar l'art del cant, també han de ser bons actors.
 
== Les veus ==
{{Registre vocal}}Es pot dir que les veus humanes són inclassificables de forma rigorosa. En primer lloc es pot dir que cap cantant pot abastir tots els personatges existents, amb un mínim de solvència: es fa necessària una especialització.
 
Les veus més admirades pel públic són les agudes: la soprano, i el tenor, fins i tot arribant a la idolatria. Per al públic es veu com un miracle el fet d'emetre notes agudes, fora de l'abast de la resta dels humans. Aquestes notes encisen a la majoria dels aficionats, encara que els entesos en la matèria no sempre ho valoren d'aquesta manera.
 
== L'evolució de les veus ==
 
La classificació esmentada dels diferents tipus de veus no ens ha de fer pensar que un cantant no puga abastar més de un tipus. Alguns, no molts, tenen veus en moltes possibilitats: [[Maria Callas]] cantava com a soprano lírica, lleugera i soprano dramàtica, algunes vegades àdhuc com a mezzosoprano. [[Dietrich Fischer-Dieskau]] ha cantant durant la seva carrera com a baríton líric, dramàtic i, algunes vegades, com a baix.
Per altra banda una mateixa veu va evolucionant i pot abordar diferents tipus de veus, a la joventut, maduresa i a la vellesa. Encara que en alguns casos (per exemple, [[Alfredo Kraus]] sempre va cantar com a tenor líric) evoluciona molt poc, i d'altres molt. Per regla general la veu, amb l'edat, evoluciona cap als papers més dramàtics, i amb una tessitura més greu. En el cas de [[Plácido Domingo]] va començar cantant com a baríton, però per molt poc temps, probablement per un error dels seus professors de cant. És el mateix cas de [[Carlo Bergonzi]]. [[Kirsten Flagstad]] començà cantant partitures completament líriques (Margerite a ''Faust'') abans de fer-se famosa en tot el món com la millor soprano wagneriana del seu temps (Isolde, Brünnhilde, etc, i al final, també Fricka, una partitura per a mezzosoprano). [[Montserrat Caballé]], en els primers anys, era una lírica pur, i va evolucionar cap a dramàtica; primerament cantà Liù de ''[[Turandot]]'', a la maduresa féu la protagonista de l'òpera i a Donna Leonora de ''[[La forza del destino (òpera)|La forza del destino]]'', fins i tot Gioconda.
 
== Discografia seleccionada ==
 
* ''Coloratura, manual sonoro de las voces de la opera'' (Universal Music Spain, Madrid).
 
== Articles relacionats ==
 
* [[Cantaire]]
* [[cor (música)|Cor]]
* [[Registre vocal]]
383.797

modificacions