Canvi (filosofia): diferència entre les revisions

El '''canvi''' és l'alteració d'un ésser o de la [[realitat]], la modificació dels seus atributs. Hi ha dos debats filosòfics que tracten amb el canvi: el primer és si el canvi es produeix en la realitat o és només aparença. I el segon és que, si s'accepta el canvi, com es pot mantenir la [[identitat]]?

 

[[Parmènides]] va afirmar que el canvi era pura aparença però que no es produïa en la dimensió ontològica, en l'ésser. Si l'ésser canviés, deixaria de ser ésser i passaria a ser, per definició no-ésser, la qual cosa és un absurd per a la lògica (l'ésser no pot ser no ésser) i per tant impossible que existeixi. Els sentits corporals poden enganyar la percepció i fer creue la persona que les coses canvien (les persones creixen, els cossos es mouen, el temps passa...) però això no afecta a la part profunda de l'[[existència]], a la realitat, que només es copsa amb la raó. [[Plató]], entre d'altres, va recollir aquesta manera de pensar.

 

A l'extrem oposat es troba [[Heràclit]], qui afirma que l'única realitat és el canvi, que expressa en el cèlebre aforisme "panta rei" (tot flueix). La permanència és una pura il·lusió dels sentits, fet que il·lustra amb la imatge d'una persona que va a banyar-se en el riu. Al següent bany serà una altra persona (haurà crescut, madurat) i també el riu serà un altre perquè l'aigua no s'atura. Determinats canvis són molt lents o imperceptibles, com el procés d'envelliment, però constants. Però els éssers humans admeten la permanència per conveniència, per no haver de rebutjar conceptes com el [[jo]], que en el fons són abstraccions. Els seguidors de l'[[empirisme]] o del [[nominalisme]] van seguir aquesta línia de pensament.

 

[[Aristòtil]] distingia entre canvis accidentals, corresponents als atributs secundaris d'un ésser, i canvis existencials, que afecten a l'essència d'allò. Per exemple, una taula que es pinti d'un altre color, no deixa de ser una taula, el canvi és superficial, afecta només a una característica, el color, que no la defineix en tant que taula. Per contra, si es trenca i es fan serradures, deixa de ser una taula.