Revisió del 19:53, 13 nov 2009 modifica Kippelboy (discussió \| contribucions) Autopatrullats 124.310 edits m {{esborrany d'art}} ← Edició anterior		Revisió del 18:20, 31 des 2009 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Robot: Canvis cosmètics Edició següent →
Línia 1: [[~~File~~Fitxer:David Ascalon - Escultura amb motlle a la cera perduda.jpg\|thumb\|A l'esquerra un model o prototip de cera, amb mig motllo, i a la dreta la figura de bronze obtinguda. Al model de cera s'han afegit dues barres primes de cera fins el fons, com dues potes cap avall, per a poder extreure la cera i introduir després el metall. Després es tallen. La diferència s'aprecia sobretot a la de la dreta.]] [[Fitxer:Lost Wax-Model of apple in plaster.jpg\|thumb\|Una poma, en [[guix]], feta amb un motlle bivalv. A la dreta de la poma, de dalt a baix, es pot apreciar la marca característica i inevitable que queda a la figura al lloc on les dues valves estaven unides. Aquesta marca no queda quan el motlle és d'una sola peça.]] La '''cera perduda''' és una tècnica de modelatge de figures i peces en principi de vidre o de metall que s'usa a la indústria per a peces de precisió o de vegades també per a artesans, per exemple joiers o escultors. Aquesta tècnica, d'origen antic, permet reproduir detalls petits i subtils però no sempre funciona bé amb certs volums. A més és arriscada, ja que es pot trencar la figura i el motlle, i una de les tècniques metal·lúrgiques més cares, ja que no només cal fer motllos -que sempre resulta el més car- sinó que aquest són usualment d'un sol ús. == Generalitats == A grans trets, el procediment es basa en tallar la peça original típicament en cera, que és tova i permet realitzar-hi tota mena de detalls, d'on ve el nom del mètode. Altres materials que es poden usar són la terrissa, el greix, la parafina o d'altres [[polímer]]s, per exemple. A aquesta peça se li afegeixen fins tubs massissos, també de cera, que desprès serviran per a crear canals per on es vesarà el material líquid. El conjunt es cobreix amb una forma compacta d'un material tou però que pugui esdevenir dur i amb certes propietats tèrmiques com, per exemple, ciment, de manera que hi sobresurtin els extrems dels sortints afegits. Després car endurir el material tou cobrent. A continuació s'aplica calor per a fondre la cera i evacuar-la per forats i canals creats pels cilindres o cons afegits. Línia 18: </gallery> == Mètode de la cera perduda a les escultures de l'antiga Grècia == [[Fitxer:NAMA Poséidon.jpg\|thumb\|''[[Déu del cap Artemísion]]''. Escultura de l'[[antiga Grècia]] ([[període sever]]) feta amb aquesta tècnica. Els braços es van fer en motlles a part, i es van soldar per les aixelles. Els peus també es fan fer en motllos separats.]] A l'època d l'[[estil sever]], aquest procediment es va usar per a fer estàtues de bronze, com els ''[[guerrers de Riace]]'',<ref>Barral i Altet (1987) p.106</ref> el ''[[déu del cap Artemísion]]'' o l' ''[[auriga de Delfos]]''. És un mètode en què no hi pot haver cap error, ja que en abocar-se el [[bronze]] el model previ, que en aquest cas és de [[fang]] i no cera, es destrueix. Consistia a fer una primera figura de fang amb la forma de l'objecte a realitzar. Posteriorment es recobria amb una fina capa de [[cera]] (de 7-8 mil·límetres de gruix en el cas de les estàtues de Riace) que, al seu torn era coberta per una altra capa de fang, o un altre material [[refractari]], en el que es practicaven diversos orificis. El bronze era abocat per un o diversos forats (abeuradors) situats a la part superior, i l'[[aliatge]] anava desplaçant la cera que sortia per un o més orificis inferiors. Una vegada refredat tot el conjunt, es trencava la capa de fang exterior, quedant el bronze final. Amb un element punxegut es trencava també el nucli original per donar pas a la peça acabada. Tanmateix, donada la mida de moltes de les figures, era normal que quantitats importants de fang quedessin a l'interior del bronze, com va ocórrer al cas dels dos ''guerrers de Riace'', cosa que ha permès als investigadors la seva anàlisi per poder determinar amb més o menys exactitud la seva procedència. Una vegada aconseguida la peça en bronze s'hi feia un repàs a consciència per ajustar-se amb la màxima fidelitat al que l'artista havia plasmat a la primera escultura de fang. En aquesta tasca es tallaven les abeuradores i es repassaven els desperfectes que poguessin haver sorgit durant la fosa. Així mateix es soldaven els forats deixats per les abeuradores, i s'unien les peces que configuraven el conjunt de l'obra amb un fil del mateix aliatge utilitzat. Després d'això, l'obra s'allisava mitjançant una espècie de polit de la superfície, polida i abrillantada per un fregat finíssim, fins que els porus del bronze quedaven completament unificats. Més tard es procedia a donar les pàtines, per tal d'acolorir el metall.<ref>Richter (1980) p.55</ref> == Bibliografia == * Barral i Altet, Xavier. ''Historia Universal del Arte: La antigüedad Clásica'', Vol.II. Barcelona, Editorial Planeta, 1987. ISBN 84-320-8902-8 {{es}} * Birks, Tony ''L'art de la fonte de bronze: Alchimie de la sculpture'' (2006), éd. Eyrolles, coll. Secrets d'artisans, ISBN 2-212-11614-4 {{fr}} * Richter, Gisela. ''El Arte Griego''. Barcelona, Ediciones Destino, 1980. ISBN 84-233-1018-3 {{es}} == Referències == <references/> Línia 38: {{ORDENA:Cera Perduda}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Metal·lúrgia]] [[Categoria:Tècnica escultòrica]] [[de:Wachsausschmelzverfahren]] [[en:Lost-wax casting]] [[es:Moldeo a la cera perdida]] [[fr:~~cire~~Cire perdue]] [[it:Cera persa]] [[ja:インベストメント鋳造]]

Cera perduda: diferència entre les revisions