Cinturó supracortical d'Isua: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: de:Isua-Gneis |
m Robot: Canvis cosmètics |
||
Línia 3:
Gairebé totes les roques estan deformades i alterades de manera substancial pel [[metasomatisme]], encara que es poden observar clarament els estadis de transició des de les estructures volcàniques i sedimentàries fins a la formació d'[[esquist]]s. També es poden veure que els diferents episodis d'alteracions metasomàtiques que produeixen diverses agrupacions de minerals metamòrfics a partir de [[protolit]]s o roques precursores similars.
Els processos metamòrfics que donen lloc al creixement de [[Granat (mineral)|
Es creu que els cossos ultramàfics recristal·litzats que es poden donar al cinturó són intrusions de fluxos [[komatiïta|komatiítics]]. Els estudis mostren que aquestes [[komatiïta|komatiïtes]] són extremadament similars a les de les komatiïtes basàltiques de Barberton, a [[Sud-àfrica]], datades fa 3,5 Ga, i ambdues són equivalents de l'eó arcaic, de les modernes boninites produïdes per la fusió en presència d'[[aigua]] a les zones de subducció. Les komatiïtes de Barberton comparteix alguna de les característiques geoquímiques amb les actuals boninites, incloent evidències [[petrologia|petrològiques]] d'alt contingut d'aigua magmàtica. Les firmes geoquímiques boninítiques proporcionen la prova que els processos tectònics són responsables de la creació del cinturó i que les breccias acoixinades i runes basàltiques indiquen que l'aigua líquida va existir a la superfície en el moment de la seva formació. Les roques sedimentàries més comunes són les formacions de ferro bandejat i sílex.
Línia 11:
|Rapp, Robert P. |"First Origins of Archean Continental Crust." |5=center|6=1000}}
== Bibliografia ==
{{mida|1=
* Appel, Peter W.U., Hugh R. Rollinson, y Jacques L.R. Touret. (2001) "Remnants of an Early Archaean (>3.75 Ga) sea-floor, hydrothermal system in the Isua Greenstone Belt." ''Precambrian Research'', Vol. 112, números 1-2, 15 de novembre, pp. 27-49.
|