Zenó de Cítion: diferència entre les revisions

Zenó va visitar [[Atenes]] diverses vegades amb el seu pare on finalment es va quedar a residir (vers 310/[[305 aC]]). Va acumular una gran fortuna (1000 talents). La seva moderació i contenció va esdevenir proverbial. Va estudiar filosofia durant 20 anys i va presidir una escola durant uns 50 anys. Encara que s'ha dit que va viure 98 anys ([[Diògenes Laerci]]) una font li dona només 72 anys al morir.

 

Zenó, de forma similar a l'epicureisme, subdividí la filosofia en ètica, física i lògica (i sembla que impulsà als seus seguidors un afany pel domini de la retòrica). Tanmateix, subordinava totes les parts intel·lectuals de l'estoïcisme a l'ètica.

 

La física de Zenó és bastant semblant a la d'Heràclit i agafa elements de Plató. Un principi rector (el ''logos''), en forma de foc, conforma totes les coses de l'univers, fins les no materials (déu és intern a l'univers, no pas extern). Així doncs, res escapa al destí universal i tot obeeix inevitablement lleis divines. Al final l'element diví del foc se separarà i es tornarà a unir de forma cíclica eternament.

 

La lògica de Zenó (en contradicció amb la canònica d'Epicur i la seva escola) admet que tots els coneixements vénen dels sentits (no hi ha idees innates), però quan l'home adquireix els coneixements arriba a percebre les nocions comunes, és a dir, els coneixements morals universals. Per als estoics, els coneixements lògics no són innats sinó senzillament comuns a tots els homes. L'home percep els universals a través dels sentits (una intuïció ens fa veure aquests coneixements a través del particular, no a través d'una intuïció divina com defensava [[Plató]]).

 

L'ètica de Zenó és, segons els mateixos estoics, "la recompensa de la doctrina del pòrtic". D'acord amb la física, l'ésser humà també és una part sense llibertat de l'ésser de foc, però els estoics volen donar un sentit a la llibertat individual. Per això la llibertat preferible per als estoics és la que comprèn i accepta la voluntat de l'ésser diví en cada moment, combatent les passions. Raó, divinitat, llibertat, naturalesa i felicitat són pels estoics uns elements comuns indissociables. La raó, així, prepara unes conductes individuals (domini dels instints i passions, obediència a la raó), socials (justícia i seguiment de les lleis de la teva societat concreta) i polítiques (alguns últims estoics veieren parcialment realitzat l'ideal estoic en els costums de l'imperi romà del segle I dC).

 

== Obres de Zenó ==

Algunes obres seves foren:

 

 

 

 

{{ORDENA:Zeno De Cition}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Filòsofs estoics|*]]

 

[[fi:Zenon Kitionilainen]]

[[fiu-vro:Citiumi Zenon]]

[[gl:Zenón de Citio]]

[[he:זנון מקיטיון]]