|
'''L'edicte de Milà''' fou un decret promulgat a la ciutat del [[Milà]] el [[313]] pels emperadors [[Constantí el Gran]] i [[Licini I]], que van confirmar l'[[edicte de tolerància]] de [[Sàrdica]] i van precisar els seus termes.
L'Edicteedicte anava dirigit al [[Prefecte del Pretori]], i va ser publicat el març del [[313]]. El seu text, segons [[Lactanci]], ésinclou ella següent sentència:
{{moure a Viquitexts}}
{{cita|Nosaltres, els Augusts Constantí i Licini (...) hem jutjat que entre tot el que vèiem convenir al bé universal, devíem ocupar-nos preferentment del que afecta a l'honor diví, i donar als cristians, el mateix que a tots els altres, la lliure facultat de professar la religió que cadascun volgués (...) <ref>[[:s:Edicte de Milà|Traducció al català de l'Edicte de Milà]].</ref>}}
{{cita|"Nosaltres, els Augusts Constantí i Licini, havent arribat feliçment a Milà i havent inquirit amb especial interès tot el que es cregués conduent a la utilitat i seguretat públiques, hem jutjat que entre tot el que vèiem convenir al bé universal, devíem ocupar-nos preferentment del que afecta a l'honor diví, i donar als cristians, el mateix que a tots els altres, la lliure facultat de professar la religió que cadascun volgués, perquè l'assumpte de divi i celestial que existeixi es mostri benigne i propicia a nosaltres i a tots els qui estan subjectes al nostre poder. Així doncs, segons aquest nostre semblar i rectíssim judici, hem cregut que a ningú absolutament havíem de negar la facultat de seguir les creences dels cristians o aquelles de la religió que els semblés més convenient per sí, a fi que la màxima divinitat, en honor de la qual concedim la llibertat religiosa, pugui afavorir a tots com acostuma la seva benevolència. Per tant convé que sàpiga la teva fidelitat que és del nostre grat el que, fent a una banda totes les condiciones que van aparèixer en els anteriors rescriptes dirigits a la teva dignitat sobre el nom dels cristians, ara, pura i simplement, tots aquells que en unió de voluntats vulguin observar la religió cristiana, puguin fer-ho sense inquietud ni cap molèstia. Hem jutjat que devíem clarament advertir això a la teva sol·licitud, perquè sàpigues que nosaltres donem als mateixos cristians la lliure i absoluta facultat de professar la seva religió. I entengui la teva fidelitat, en veure el que a aquests hem concedit, que no menys concedim a tots els altres, pel que fa a la tranquil·litat pública, el lliure i complet dret a la seva religió i observança, perquè tots i cadascun tinguin la lliure facultat de professar el que hagin elegit, car no volem privar del seu honor ni de cap altra cap cosa a qualsevol religió. I a més, hem jutjat que havíem de decretar pel que fa als cristians que si en el temps passat s'haguessin adquirit pel nostre fisc o per un altre qualsevol, aquells llocs que solien reunir-se, i dels quals es parlava en una altra forma en els rescriptes dirigits a la teva fidelitat, siguin restituïts als cristians sense indemnització del preu ni dificultat ni cap pretext. I els que els van rebre en qualitat de do gratuït, els restitueixin com més aviat millor als mateixos cristians, i si, ja sigui aquells que els van comprar, ja aquells que els van rebre gratuïtament, demanessin a la nostra benevolència alguna recompensa, dirigeixin-se al nostre vicari perquè aquest miri per ells, conforme a la nostra clemència. Convé doncs que tot sigui restituït com més aviat, mitjançant la teva diligència, a la societat cristiana, i com és sabut que els els esmentats cristians posseïen no sols els llocs que acostumaven reunir-se, sinó també altres coses que els pertanyien, no als individus en particular, sinó a la seva societat, com abans establim, manaràs que sense cap tergiversació o controvèrsia, siguin tornats als cristians, és a dir a la seva societat i reunions particulars, guardant sempre la manera de procedir anteriorment expressat això és, que aquells que sense exigir el preu dels esmentats bens els restituïssin, esperin la indemnització de la nostra benevolència. En tot això hauràs de mostrar el teu eficacíssim suport i bons serveis a la sobredita societat cristiana, perquè es compleixi la nostra voluntat el més aviat possible i es proveeixi també en ella per la nostra clemència a la pública tranquil·litat. Així aconseguirem, com anteriorment hem dit, que el favor diví envers nosaltres, el qual ja hem experimentat en gran manera en tantes ocasions, perseveri estable i faci pròspers els nostres successos a una amb la felicitat pública. I perquè les disposicions d'aquest decret de la nostra benevolència puguin arribar a notícia de tots, convé que insereixis aquest el nostre rescripte en el teu programa i ho promulguis per tot arreu, para que a ningú pugui ocultar-se el que decreta la nostra benevolència.}}
[[Fitxer:IMG_6735_-_Milano_-_S._Giorgio_al_Palazzo_-_Lapide_1978_x_Editto_di_Milano_-313-._-_Foto_Giovanni_Dall'Orto_-_8-Mar-2007.jpg|thumb|right|Làpida a l'església de San Giorgio al Palazzo propera a les restes del palau imperial on fou proclamat l'edicte.]]
La legislació pro-cristiana de Constantí es va concretar en els següents anys (319 a 323) en les següents lleis o edictes:
* Any [[313]], rescripte que allibera als capellans cristians de l'exercici dels càrrecs públics locals (''Curiales'')
* Any [[319]], Decret datat a Roma que prohibeix les practiquespràctiques dels harúspexs[[arúspex]] i endevins llevat d'en els temples amb assistència de públic i en vista de tots. També aparegué una confirmació per rescripte de l'exempció als capellans cristians de l'exercici dels càrrecs [[curialscurial]]s.
* Any [[320]], nou rescripte confirmant i ampliant l'exempció dels càrrecs públics de la Cúria al clero cristià
* Any [[321]], dues lleis promulgades a Aquileia que prescriuen greus penes contra els quequi utilitzin sortilegis contra la vida o el pudor, i permetent-se les receptes medicinals.
* Any [[321]], una llei promulgada a Sàrdica, permet la consulta als [[Àugur|auguri]]s quan un [[llamp]] caigui al palau imperial o un altre edifici públic, però en tot cas els pronòstics han de ser comunicats directament a l'[[emperador romà|emperador]].
* Any [[321]], llei que permet els [[testament]]s a favor de les esglésies cristianes,; també aparegué una llei que obligava als [[gremi]]s i els [[seglar]]s a l'observança de d'un dia festiu a la setmana, usant-se per a això el [[diumenge]], dia que els cristians dediquen al seu Déu
* Any [[323]], llei que castiga amb penes severes el que s'obligui els cristians a participar en actes del culte pagà i la derogació de la Llei d'August prohibint el [[celibat]].
Després de la seva victòria sobre Licini, Constantí va dirigir un edicte als ciutadans de la part oriental de l'Imperi, on l'Edicte de Milà no havia tingut casi bé aplicació i havia caigut en l'oblit (encara que probablement els cristians no van ser perseguits, malgrat que s'ha dit que va ser la persecució d'aquests el que motiumotivà la intervenció de Constantí). En el nou edicte, el text del qual s'ha conservar a través del [[bisbe]] arrià [[Eusebi de Cesarea]], i per tant és menys fiable, Constantí diu:
{{Cita|...I ara et prec, poderós i excel·lentíssim Déu, siguis clement i propici per als teus orientals i per a tots els provincials tan afligits per tantes i tan llargues calamitats; concedeix per mitjà de d'aquest, el teu serf, tota classe de béns. No sense causa demano això de tu, Senyor de tots i Déu sant, car guiat per tu i sota els teus auspicis vaig emprendre i vaig portar a terme coses saludables. Precedit de la teva insígnia, per tot arreu conduí vencedor al meu exèrcit, i quantes vegades ho exigeix la utilitat pública, seguint la insígnia del teu poder marxo contra l'enemic... perque sincerament estimo el teu nom i temo la teva justícia.... Vull que el teu poble visqui en pau i concòrdia per a comuna utilitat del genere humà, que els que encara romanguin en els errors de la gentilitat visquin també en pau amb els teus fidels i gaudeixin del content de la bona harmonia; potser aquesta comunió i bones relacions mútues pugui atreure a molts al camí recte. Ningú faci mal a un altre. Cadascun segueixi la seva opinió. No obstant això aquells que senten rectament tinguin per cert i definitiu que sols ells viuran en la puresa i la justícia a la qual tu mateix els has cridat perquè obeeixin les teves sacrosantes lleis. I els que a elles se substrauen, guardin per sí quant volguessin els temples de la mentida. Nosaltres conservarem l'esplèndida llar de la teva veritat que ens vas donar el dia de l'accés a la fe. No obstant això també desitgem que ells siguin feliços per efecte de la mútua unió i concòrdia".}}
Si el text és veritablement aquest, resulta fàcil comprendre que en un [[estat]] sota un poder absolut, molts optarien per la conversió. (malgrat no creure sincerament), i altres intentarien evitar ser identificats com no cristians, dissimulanti dissimular la seva pertinença a una altra religió (ella qual quecosa en si mateixmateixa no era perillósperillosa, però podia arribar a ser-ho, o almenys a constituir un obstacle per a certesdeterminades carreres).
== Referències ==
{{commonscat|Edict of Milan}}
<references/>
{{Projectes germans|commonscat=Edict of Milan|Viquitexts=Edicte de Milà}}
{{Roma Antiga}}
|
