Kunrei-shiki: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
<table border="1" width="300" align="right">
<caption>'''Kunreisiki'''</caption>
<tr>
<td>a</td>
<td>i</td>
<td>u</td>
<td>e</td>
<td>o</td>
</tr>
<tr>
<td>ka</td>
<td>ki</td>
<td>ku</td>
<td>ke</td>
<td>ko</td>
</tr>
<tr>
<td>sa</td>
<td>si</td>
<td>su</td>
<td>se</td>
<td>so</td>
</tr>
<tr>
<td>ta</td>
<td>ti</td>
<td>tu</td>
<td>te</td>
<td>to</td>
</tr>
<tr>
<td>na</td>
<td>ni</td>
<td>nu</td>
<td>ne</td>
<td>no</td>
</tr>
<tr>
<td>ha</td>
<td>hi</td>
<td>hu</td>
<td>he</td>
<td>ho</td>
</tr>
<tr>
<td>ma</td>
<td>mi</td>
<td>mu</td>
<td>me</td>
<td>mo</td>
</tr>
<tr>
<td>ya</td>
<td>(i)</td>
<td>yu</td>
<td>(e)</td>
<td>yo</td>
</tr>
<tr>
<td>ra</td>
<td>ri</td>
<td>ru</td>
<td>re</td>
<td>ro</td>
</tr>
<tr>
<td>wa</td>
<td>(i)</td>
<td>(u)</td>
<td>(e)</td>
<td>(o)</td>
</tr>
<tr>
<td>n</td>
<td></td>
<td></td>
<td></td>
<td></td>
</tr>
<tr>
<td>ga</td>
<td>gi</td>
<td>gu</td>
<td>ge</td>
<td>go</td>
</tr>
<tr>
<td>za</td>
<td>zi</td>
<td>zu</td>
<td>ze</td>
<td>zo</td>
</tr>
<tr>
<td>da</td>
<td>(zi)</td>
<td>(zu)</td>
<td>de</td>
<td>do</td>
</tr>
<tr>
<td>ba</td>
<td>bi</td>
<td>bu</td>
<td>be</td>
<td>bo</td>
</tr>
<tr>
<td>pa</td>
<td>pi</td>
<td>pu</td>
<td>pe</td>
<td>po</td>
</tr>
<tr>
<td>kya</td>
<td></td>
<td>kyu</td>
<td></td>
<td>kyo</td>
</tr>
<tr>
<td>sya</td>
<td></td>
<td>syu</td>
<td></td>
<td>syo</td>
</tr>
<tr>
<td>tya</td>
<td></td>
<td>tyu</td>
<td></td>
<td>tyo</td>
</tr>
<tr>
<td>nya</td>
<td></td>
<td>nyu</td>
<td></td>
<td>nyo</td>
</tr>
<tr>
<td>hya</td>
<td></td>
<td>hyu</td>
<td></td>
<td>hyo</td>
</tr>
<tr>
<td>mya</td>
<td></td>
<td>myu</td>
<td></td>
<td>myo</td>
</tr>
<tr>
<td>rya</td>
<td></td>
<td>ryu</td>
<td></td>
<td>ryo</td>
</tr>
<tr>
<td>gya</td>
<td></td>
<td>gyu</td>
<td></td>
<td>gyo</td>
</tr>
<tr>
<td>zya</td>
<td></td>
<td>zyu</td>
<td></td>
<td>zyo</td>
</tr>
<tr>
<td>(zya)</td>
<td></td>
<td>(zyu)</td>
<td></td>
<td>(zyo)</td>
</tr>
<tr>
<td>bya</td>
<td></td>
<td>byu</td>
<td></td>
<td>byo</td>
</tr>
<tr>
<td>pya</td>
<td></td>
<td>pyu</td>
<td></td>
<td>pyo</td>
</tr>
<tr><td colspan=5>Notes:
*Quan ''he'' へ es fa servir com a partícula s'escriu ''e'', no ''he'' (como en Nipponsiki).
*Quan ''ha'' は es fa servir com a partícula s'escriu ''wa'', no ''ha''.
*Quan ''wo'' を es fa servir com a partícula s'escriu ''o'', no ''wo''.
*Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un [[circumflex]], per exemple, la ''o'' llarga s'escriu ''ô''.
*La ''n'' sil·làbica ん es romanitza ''n'' abans de consonant, però com a ''n''' abans de vocal o ''y''.
*Les consonants geminades es marquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ.
*La primera lletra d'una frase, així com tots els noms propis, s'escriuen amb [[majúscula|majúscules]] inicials.
*[[ISO 3602]] té la forma estricta, vegeu Nipponsiki ([[Nihon-shiki]]).</td></tr>
</table>
'''Kunreisiki''' (訓令式 "sistema ordenat pel gabinet", romanitzat '''Kunrei-shiki''' en el sistema [[Hepburn]]) és un sistema de [[romanització]], és a dir, un sistema que serveix per transcriure els sons del [[japonès]] a l'[[alfabet llatí]].
| |||