Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí: diferència entre les revisions

Partidari dels omeies va servir com a cap de la policia (''sahib al-shurta'') i després com a comandant del ''djund'' de [[Damasc]]. El [[656]] va derrotar a al-Mardj (entre [[Harran]] i [[al-Rakka]]) l'alida al-Ashtar que es va retirar cap a [[Mosul]]. A la [[batalla de [[Siffin]] va dirigir la infanteria siriana. El 659/660 va tornar a lluitar contra els alides a la [[batalla d'Hedjaz]] però enfrontat a quatre mil homes de Ali [[Hudjr ibn Adi al-Kindi]] es va haver de retirar a [[Síria]].

Entre el [[673]] i el [[674]] fou nomenat pel califa com a governador de [[Kufa]] en lloc de Abd Allah ibn Khalid ibn Asid, però fou revocat el [[678]]. El [[680]] [[Muawiya I]], a punt de morir, li va confiar la regència junt amb [[Muslim ibn UkbaUqba al-Murbi]] i li va dictar el seu testament en què deixava hereu a [[Yazid I]], que estava absent de Damasc. Al-Dahak va transferir el poder al designat que el va confirmar com a governador de Kufa. Sota [[Muawiya II]] fou cap de pregaria a Damasc. A la mort de Muawiya II ([[684]]) es va aliar als governadors d'[[Homs]] i [[Kinnasrin]] en favor de l'anticalifa [[Abd Allah ibn al-Zubayr]] que el va nomenar governador de Síria. [[Marwan I|Marwan ibn al-Hakam]], principal cap omeia, en situació desesperada, va anar a [[la Meca]] a fer submissió a Abd Allah ibn al-Zubayr però pel camí (a Adhirat) es va trobar amb [[Ubayd Allah ibn Ziyad]] que venia de l'Iraq, i el va fer canviar de posició. Ubayd Allah es va dirigir llavors a Damasc on va aconsellar a al-Dahhak de separar-se de Zubayr i erigir-se en califa com a cap dels [[quraixites]]. Per tres dies es va revoltar però el que el seguien van restar en majoria lleials a ibn al-Zubayr i finalment al-Dahhak va tornar a reconèixer al anticalifa. Però va perdre la confiança de molts i Ubayd Allah li va aconsellar de sortir de Damasc i reunir un exèrcit per combatre al servei de Zubayr. Al-Dahak ho va fer i es va dirigir a [[Mardj Rahit]] mentre Ubayd Allah restava a Damasc.

Mentre Marwan es feia proclamar califa a [[Palmira]], on s'havia establert, i es va casar amb la princesa mare dels dos fills de [[Yazid I]]. El poderós oncle de Yazid, Hasan ibn Malik ibn Bahdal al-Kalbi, fou convidat a Palmira, però va refusar, i Marwan es va desmoralitzar i es va dirigir a al-Djabiya, però llavors Hasan el va reconèixer, i Ubayd Allah a Damasc va fer el mateix. Així Marwan es va poder posar en campanya contra al-Dahhak i el [[684]] es va lliurar la decisiva [[batalla de [[Mardj Rahit]], en què Dahhak fou derrotat i mort.