Unió de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
esquema_de_colors=background:#eeddbb|
resultat=Victòria [[Pere el Cerimoniós|reial]]|
bàndol1=[[Pere el Cerimoniós]]|
bàndol2=[[
general1=[[Pere el Cerimoniós]]|
general2=[[Jaume I d'Urgell]] <br>[[Ferran d'Aragó i de Castella]]|
comandant1=[[Pere de Tous]] <br>[[Juan Fernández de Heredia]]<ref>{{es}} GEA, ''[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=5583 Juan Fernández de Heredia]</ref>|
comandant2=|
}}
Línia 24:
A la [[Crònica de Pere el Cerimoniós]] s'explica com el rei assabentat de la formació de la Unió d'Aragó i de la Unió de València, es dirigí a Catalunya per evitar que allí se'n formés una altra. La Unió de València intentà, sense èxit que el [[Regne de Mallorca]] s'hi unís.
==Reivindicacions de la Unió de València==▼
La Unió de València tenia com a principals reclamacions disposar d'una magistratura del justícia, com a Aragó, que les Corts valencianes es reuniren cada any per elegir-ne els conservadors i l'assistència dels valencians a les [[corts]] aragoneses i la dels aragonesos a les corts valencianes per a defensar els interessos de la Unió.▼
==Antecedents a la guerra==
La Unió de València es revoltà contra el rei aduint que el poble se sentia molt ofès ja que la nova reina no s'havia aturat a València, en el trajecte de [[Portugal]] a [[Barcelona]], per tal de casar-se amb el rei. Però en realitat el malestar venia de lluny i estava motivat per la no acceptació per part dels partidaris de la Unió del nomenament com a succesora del rei de la seva filla, la infanta [[Constança d'Aragó i de Navarra|Constança d'Aragó]], i la destitució de l'infant [[Jaume I d'Urgell]], germà del rei i presumpte hereu, del càrrec de procurador general.
Els unionistes, des de nobles a procuradors es reuniren per tal de tractar dels greuges que el rei els feia. De les viles convocades pel governador de València només [[Xàtiva]] i [[Borriana]] s'alinearen al costat del rei (i Xàtiva quedà recompensada amb el títol de ciutat) en tant que [[Morvedre]] i [[Morella]] es declaraven neutrals. Entre els nobles, alguns s'inclinaren pel rei i nombrosos cavallers.
▲==Reivindicacions de la Unió de València==
▲La Unió de València tenia com a principals reclamacions disposar d'una magistratura del justícia, com a Aragó, que les Corts valencianes es reuniren cada any per elegir-ne els conservadors i l'assistència dels valencians a les [[corts]] aragoneses i la dels aragonesos a les corts valencianes per a defensar els interessos de la Unió.
==Guerra==
La notícia de la mort de l'[[Jaume I d'Urgell|infant Jaume]] pel novembre del 1347, provocà una revolta amb el saqueig de les cases dels nobles i ciutadans que no s'havien adherit als unionistes a més de diversos assasinats. El succesor com a
El rei va ser derrotat a la [[Batalla de La Pobla Llarga]] i la [[Batalla de Bétera]] el [[1347]] i quedà obligat a partir cap a València on el [[6 d'abril]] de [[1348]] hi hagué un [[Revolta de València|cèlebre avalot]], on la població, amb ajut del unionistes, expulsaren el seguici del rei i van portar el rei i la reina a la ciutat de València. Quan un dels servents del rei recriminà, en una festa en honor del monarca, que s'hagués format la Unió de València en contra de [[Pere
Presoner, de fet, dels unionistes, el rei va haver de concedir les principals reivindicacions de la Unió, reconeixent-la, concedir un [[justícia d'Aragó|justícia]] com el d'Aragó i nomenà procurador general i successor seu al cap dels unionistes l'infant Ferran.
En declarar-se la [[Pesta Negra]] el rei aconseguí marxar i organitzar les seves tropes a [[Terol]]. L'any 1348 a la [[batalla d'Épila]] (contra la Unió d'Aragó) li va seguir la [[Batalla de Mislata]] les dues favorables al rei, i entrà a València el [[10 de desembre]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Estudis d'història medieval, Volum 6 |url=http://books.google.es/books?id=XF5mwVUEJdwC&pg=PA147&dq=mislata+1348&as_brr=3&client=firefox-a&hl=ca&cd=6#v=onepage&q=mislata%201348&f=false |format= |consulta= |llengua=català |edició= |editorial=Societat Catalana d'Estudis Històrics |lloc= |data= |any=1973 |mes= |pàgines= p.147 |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref>. El rei castigà amb més duresa els partidaris de la Unió de València que els de l'Unió d'Aragó fins i tot en la seva crònica el rei diu que havia pensat en ''cremar i sembrar de sal'' la ciutat de València. Al final però a més d'algunes execucions i de perdonar alguns nobles el reí confirmà, modificà i revocà, al seu albir, els privilegis de la ciutat.
==Referències==
{{referències}}
==Enllaços externs==
*http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/finestres/perecerimonios/lesunions.htm
| |||