Calcis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
imatge
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[File:Chalcis.jpg|right|300px]]
'''Calcis''' fou una ciutat de l'illa d'[[Eubea]], separada de [[Beòcia]] per l'[[estret d'Eurip]]. Avui ha recuperat aquest nom ('''Kalkis''' des finals del [[segle XIX]]) i es una ciutat d'uns seixanta mil habitants i capital del nomós d'Eubea. A l'edat mitjana va portar el nom d''''Euripos''' que es va deforma a '''Egripo'''.
 
Línia 8:
Després de l'expulsió dels [[Pisistràtides]] d'Atenes, Calcis es va unir a Beòcia en una guerra contra Atenes, però els atenencs van envair Calcis, els van derrotar i els hi van confiscar les terres que foren repartides entre 4000 ciutadans d'Atenes (506 aC). Quant els perses dirigits per Datis i Artafernes van desembarcar a Erètria els propietaris atenencs van fugir. Després de ser rebutjats els perses, l'illa va esdevenir tributaria d'Atenes. El [[445 aC]] les ciutat de l'illa i entre elles principalment Calcis, es van revoltar contra Atenes però [[Pèricles]] la va conquerir i va expulsar a l'aristocràcia de la ciutat de Calcis.
 
El any[[411 aC]], 21è any de la [[guerra del Peloponès]] el [[411 aC]] l'illa es va tornar a revoltar contra Atenes. Calcis fou independent per un temps curt, car una vegada recuperats el atenencs de la seva derrota, altra cop van imposar la sobirania a Calcis que va romandre en mans dels atenencs fins a la batalla de [[Queronea]], el [[338 aC]], que va deixar la Grècia Central en mans de [[Regne de Macedònia|Macedònia]]. Des llavors fou un estat independent de segon ordre. El [[207 aC]] els romans, dirigits per Sulpicius, van atacar la ciutat que era dependent de Macedònia. El [[192 aC]] quant es va reprendre la guerra els romans van ocupar la ciutat i van matar als seus habitants però no van tenir prou homes per establir una guarnició.
 
En la [[Segona guerra macedònica|guerra entre Roma]] i la [[Lliga Etòlia]], Calcis fou aliada dels romans però quant els etolis van cridar al selèucida [[Antíoc III el gran]] es van passar a aquest i el van rebre a la ciutat. Antíoc durant el seu estatge es va enamorar de la filla del principal ciutadà amb la que es va casar. Després va ser aliada de la [[Lliga Aquea]] en la darrera guerra contra Roma i la ciutat fou destruïda per Mummius, però es va poder recuperar. Va patir la ocupació de Mitridates Eupator. Va romandre coma una ciutat de províncies de Roma i de l'imperi romà i va quedar malmesa al segle IV i V per els atacs gots. A la meitat del segle VI la va restaurar Justinià.
 
Entre els seus fills il·lustres cal esmentar l'orador Iseos i el poeta Licofró. Aristòtil va morir a la ciutat.