Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 30:
A la primavera del [[196 aC]] van arribar a Grècia deu comissionats romans per arranjar els afers del país junt amb Flaminí. Macedònia havia d'evacuar totes les ciutats gregues a Europa i Àsia que ocupava, i renunciar a les que havia ocupat abans. Corint fou entregada a la Lliga Aquea i a l'estiu s'hi van celebrar els [[jocs ístmics]] en els quals es va proclamar la llibertat i independència de Grècia, decisió que no s'esperava i que va provocar una gran joia. Tessàlia fou dividida en quatre estats [[Districte de Magnèsia|Magnèsia]], [[Perrèbia]], [[Dolòpia]], i ''[[Thessaliotis]]''; la [[Lliga Etòlia]] va rebre [[Ambràcia]], [[Fòcida]], i [[Lòcrida]] (no van quedar satisfets) i la [[Lliga Aquea]] va rebre part del [[Peloponès]]. També Atenes va rebre algunes possessions.
 
==Guerra contra Nabis==
L'aliança amb Nabis era mal vista i el [[195 aC]] Flaminí va rebre poders del senat per actuar contra el tirà espartà. La guerra contra Nabis es va iniciar amb l'atac a Argos on hi havia una guarnició dirigida per Pitàgores, cunyat de Nabis; com que la ciutat no es va revoltar, Flaminí va passar a [[Lacònia]] i es van lliurar dos batalles prop d'Esparta en les que Nabis fou derrotat, però Flaminí no va gosar a assetjar Esparta i es va limitar a assolar la regió. Amb ajut de la flota dirigida per son germà Luci, va ocupar ''[[Gythium]]'', que es va rendir sense lluita, després del qual Nabis va demanar la pau.
{{Principal|Guerra contra Nabis}}
L'aliança amb [[Nabis]] d'[[Esparta]] era mal vista i el [[195 aC]] Flaminí va rebre poders del senat per actuar contra el tirà espartà. La guerra contra Nabis es va iniciar amb l'atacel a[[Setge d'Argos]] on hi havia una guarnició dirigida per [[Pitàgores d'Argos]], cunyat de Nabis; com que la ciutat no es va revoltar, Flaminí va passar a [[Lacònia]] i es van lliurar dos batalles prop d'Esparta en les que Nabis fou derrotat, però Flaminí no va gosar a assetjar Esparta i es va limitar a assolar la regió. Amb ajut de la flota dirigida per son germà Luci, va ocupar ''[[GythiumGítion]]'', que es va rendir sense lluita, després del qual Nabis va demanar la pau.
 
Els termes proposats per Flaminí foren rebutjats tant per Nabis com pels aliats romans, i el general va haver d'atacar Esparta; la ciutat fou atacada sense èxit i quan estava a punt de fer un segon intent Nabis va tornar a insistir en la pau acceptant els termes abans rebutjats; [[Ciutat d'Argos|Argos]] s'havia revoltat i havia expulsat la guarnició espartana, i Flaminí va anar a aquesta ciutat i als [[jocs nemeus]] va proclamar la seva llibertat quedant inclosa en la Lliga Aquea.
Linha 36 ⟶ 38:
Quan finalment va abandonar Grècia va fer evacuar les guarnicions d'[[Acrocorint]], [[Calcis]], [[Demetries]] i altres ciutats per demostrar que la llibertat concedida no era simulada. Va convocar una assemblea a Corint (primavera del [[194 aC]]) i es va acomiadar. El seu darrer acte fou la compra i manumissió dels romans que havien estat fets presoners durant la [[Segona Guerra Púnica]] i havien estat venuts a Grècia. A la seva tornada a Roma va celebrar un triomf magnífic que va durar tres dies.
 
 
==Guerra contra Nabis==
{{Principal|Guerra contra Nabis}}
No gaire després de sortir de Grècia els etolis van instigar a [[Nabis]] i a [[Antíoc III el gran]] a [[Guerra contra Nabis|fer la guerra als romans]]. Nabis va assetjar ''Gythium'' que estava ocupada pels aqueus. El senat romà hi va enviar una flota dirigida per Gai Atili i una ambaixada dirigida per Flaminí.