Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC): diferència entre les revisions

Després d'ocupar Elàtia, Flaminí va establir els seus quarters de hivern a Fòcida i Lòcrida; una revolta a [[Opus (Lòcrida)|Opus]] va foragitar a la guarnició macedònia i una part dels revoltats va cridar als etolis i uns altres als romans que finalment van prendre possessió de la ciutat cosa que va molestar al etolis. La guarnició macedònia s'havia refugiat a l'acròpoli però no fou atacada i mentre Filip V va fer noves propostes de pau que foren acceptades per Flaminí que aspirava a romandre en el comandament un altra any, i es va pacta una treva de dos mesos.

Filip V va fer noves propostes de pau que foren acceptades per Flaminí que aspirava a romandre en el comandament un altra any, i es va pacta una treva de dos mesos. A una reunió al [[golf Malic]] prop de [[Nicea de Bitínia|Nicea]], que va durar tres dies, Filip i Flaminí (i els seus aliats especialment els etolis) van discutir l'afer; la principal petició romana i etòlia era la retirada de totes les guarnicions macedònies de Grècia. Flaminí volia demorar la resposta i va actuar molt políticament. De moment va permetre enviar ambaixadors macedonis a Roma a canvi de la evacuació de les posicions que li quedaven a Lòcrida i Fòcida; Flaminí ja havia informat al senat de què calia exigir la retirada de les guarnicions macedònies de Grècia (especialment les més importants a [[Demetries]], [[Calcis]] i [[Corint]]) i els ambaixadors macedonis es van trobar amb aquesta exigència també a Roma. Els ambaixadors van sortir de la capital, i el senat va prorrogar el poder a Flaminí per un període indefinit. Aconseguit el seu objectiu Flaminí va declarar que ja no hi hauria més converses de pau.

Aconseguit el seu objectiu Flaminí va declarar que ja no hi hauria més converses de pau. Filip V llavors es va intentar aliar a [[Nabis]] d'[[Esparta]], que per traïció s'havia apoderat d'[[Ciutat d'Argos|Argos]], el qual va convidar a Flaminí a una conferencia en aquesta ciutat on finalment es va acordar que Nabis seria aliat romà i hauria de deixar de fer la guerra a la [[Lliga Aquea]], però conservaria Argos (encara que el tractat va evitar aquesta clàusula). Llavors Flaminí va anar contra Corint on el tirà [[Fílocles]], amic de Nabis, s'esperava que també es passaria al camp romà, però fou en debades. Flaminí va passar per [[Beòcia]] que va haver de renunciar a l'aliança macedònia i unir-se als romans, però la majoria dels beocis amb capacitat militar ja estaven servint a l'exèrcit macedoni. Només els acarnanis van romandre fidels al Regne de Macedònia.

A laLa primavera del [[197 aC]] Flaminí va deixar el campament i va inicia la segona campanya ajudat pels auxiliars aqueus i etolis principalment. A avançar cap a [[Phthiotis]] i Filip al front del seu exèrcit, li va sortir al pas. Un primer enfrontament menor es va produir a [[Feres (ciutat)|Feres]], i fou favorable als romans. Els dos exercits es van dirigir cap a [[Farsàlia]] i [[Escotusa]]. Tot seguit es va produir la [[batalla de Cinoscèfals]] en la que 8000 macedonis van morir i 5000 fets presoners i en la que Flaminí va obtenir una victòria completa (només va perdre 700 homes). Tota Tessàlia es va rendir als romans i Filip va demanar la pau. Els etolis es van atribuir la principal part en la victòria.

L'aliança amb [[Nabis]] d'[[Esparta]] era mal vista i el [[195 aC]] Flaminí va rebre poders del senat per actuar contra el tirà espartà. La guerra contra Nabis es va iniciar amb el [[Setge d'Argos]] on hi havia una guarnició dirigida per [[Pitàgores d'Argos]], cunyat de Nabis; com que la ciutat no es va revoltar, Flaminí va passar a [[Lacònia]] i es van lliurar dos batalles prop d'Esparta en les que Nabis fou derrotat, però Flaminí no va gosar a assetjar Esparta i es va limitar a assolar la regió. Amb ajut de la flota dirigida per son germà Luci, va ocupar ''[[Gítion]]'', que es va rendir sense lluita, després del qual Nabis va demanar la pau.

No gaire després de sortir de Grècia els etolis van instigar a [[Nabis]] i a [[Antíoc III el gran]] a participar en la [[Guerra contra Nabis|guerra contra els romans]]. Nabis va [[Setge de Gítion|assetjar Gítion]] que estava ocupada pels aqueus. El [[senat romà]] hi va enviar una flota dirigida per Gai Atili i una ambaixada dirigida per Flaminí. Es va decretar la guerra contra Nabis i [[Filopemen]], estratega de la Lliga Aquea, estava a punt de derrotar a Nabis quan Flaminí li va aconsellar de no fer cap acció sense una decisió romana. El senat li va donar plens poders a Flaminí que va imposar una treva amb Nabis. Flaminí va aconseguir l'aliança de Filip V de Macedònia contra Antíoc, l'aliat dels etolis. Amb forces dels aqueus es van neutralitzats els partits favorables al rei selèucida al [[Pireu]] i a [[Calcis]]. La vinguda d'Antíoc a Europa va acabar a la batalla de les [[Termòpiles]] el [[191 aC]]. Flaminí va romandre a Grècia com ambaixador plenipotenciari i de fet com a protector de Grècia.