Aulus Gabini (cònsol): diferència entre les revisions

El [[66 aC]] fou nomenat [[tribú de la plebs]] i va proposar donar el comandament de la lluita contra els pirates a la [[Mediterrània]] a [[Gneu Pompeu]], cosa que donava a aquest un poder enorme tant militar con financer, i com que les actuacions dels pirates havien causat molts perjudicis al comerç la proposta fou molt ben acollida. Una part dels senadors va atacar a Gabini, però el poble va atacar als senadors que van estar a punt de morir en un tumult incloent el [[cònsol (romà)|cònsol]] [[Pisó]] fins que foren rescatats per Gabini; al dia de la votació l'altre tribú, [[Trebel·li]], va mirar d'aturar-la amb el seu veto, però Gabini va respondre convocant al [[comicis]] per revocar el seu càrrec i quan ja havien votat per la revocació 17 de les 35 [[tribu romana|tribus]], Trebel·li va retirar la seva oposició (Ascon. a Ciceró. ''pro Cornel''.). Es creu que Gabini fou privadament recompensat pels seus serveis a Pompeu.

En canvi el senat va posposar el seu nomenament com un dels [[llegat romà|llegats]] de Pompeu. Gabini es va fer construir una mansió''[[mansio]]'' al costat de la del general [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]] a [[Tusculum]], que va superar en molt la magnificència de la del general.

Gabini fou també qui va proposar una llei que regulava els diners que podien deixar en préstec els provincials a Roma i declarava nuls tots els contractes[[contracte]]s de mes del dotze per cent de interès (legislació contra la [[usura]]). Un altre llei seva fou la que obligava al senat a rebre als ambaixadors estrangers entre el dia [[1 de febrer]] i el dia [[1 de març]], ja que segons la llei anterior (''[[Lex Pupia]]'') el senat no es podia reunir en dies de comicis.

EL [[61 aC]] fou nomenat [[pretor]] i el [[59 aC]] fou escollit cònsol junt amb [[Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC)|Luci Calpurni Pisó]] per l'any [[58 aC]] amb el suport del partit de [[Publi Clodi]] que els va prometre lucratius governs després del consolat. Sembla que entre el 60 i el 59 aC va estar en servei militar a [[Judea]] acompanyant a Marc [[Marc Emili Escaure (governador)|Escaure]], on en el conflicte entre [[macabeus]] va rebre un suborn de 300 talents d'Aristòbul.

En el seu consolat el fet més important fou el desterrament de [[Ciceró]] al que Gabini, controlat per Clodi, va donar suport. Per un edicte els cònsols van prohibir al senat de mostrar cap dol pel desterrament, i terres ea la [[vila]] de Ciceró a [[Tusculum]] van serforen incorporades a la vila de Gabini. Quan Clodi es va enemistar amb Pompeu, Gabini va romandre lleial al seu primer patró i fou llavors fou víctima de la hostilitat de Clodi que va trencar les [[fàscia|fàscies]] (símbol del poder dels cònsols) i va imposar una llei que dedicava les terres de Ciceró a Tusculum als deus.

Després del consolat Gabini va rebre la província de [[Cilícia]], però la va bescanviar per [[província romana de Síria|Síria]] (Pisó va rebre [[Província romana de Macedònia|Macedònia]]) que fou erigida en província proconsular pel perill que suposaven les tribus àrabs.

AlEn arribar a [[província romana de Síria|Síria]] va trobar el districte de [[Judea]] (que en depenia) agitat per les disputes familiars. [[Hircà II]] i [[Aristòbul II de Judea]] s'havien disputat el poder i Pompeu havia fallat a favor d'Hircà, reconegut Gran Sacerdot mentre Aristòbul i les seves dues filles i dos fills [[Alexandre]] i [[Antígon]], van ser fets presoneres; però Alexandre s'havia escapat i havia retornat al país deposant a Hircà. Gabini va imposar la rendició d'Alexandre i el restabliment d'Hircà. Llavors va dividir el país en cinc districtes per cadascun dels quals va crear un consell suprem (''de Bell. Jud.'' 1.6.).

A l'[[imperi Part]] els dos fills de [[Fraates III de Pàrtia]] (69-57 aC), [[Orodes II de Pàrtia|Orodes]] i [[Mitridates III de Pàrtia|Mitridates]], es disputaven també el poder i Mitridates va comprar el suport de Gabini, i aquest va organitzar una expedició però la va abandonar per una cosa més productiva: [[Ptolemeu XII Auletes]] fou expulsat del seu regne i els alexandrins van posar al tron a la seva filla [[Berenice IV]]; aquesta es va casar amb el rei selèucida [[Seleuc VII Kybiosaktes]] que probablement ja no tenia més que un poder local. Berenice se'n va desfer aviat abans del [[56 aC]] i llavors es va casar amb [[Arquelau I de Comana]]. La reina es volia casar amb un home de sang reial i Arquelau va jugar be les seves cartes ja que va insinuar que era fill de [[Mitridates VI Eupator]] i no pas del general [[Arquelau (general)|Arquelau]] com era la realitat. Gabinius fou subornat per ajudar a Arquelau a obtenir la ma de Berenice, però al mateix temps també fou subornat per [[Ptolemeu Auletes]] per que el restaurés al tron.

GabiniusGabini va complir la promesa feta a Ptolemeu i va anar amb un exercit a Egipte. Arquelau, rei durant sis mesos, vanva morir en batalla i GabiniusGabini va restaurar a Auletes ([[55 aC]]). Gabini va fer l'atac a Egipte contra les ordres del senat (que ho havia prohibit per decret) i contra un [[oracle]] sibil·lí, però amb el suport del comandant de [[cavalleria]] [[Marc Antoni]] (el futur [[triumvir]]) i per l'ajut financer de [[Antípater d'Idumea]] que buscava aliats per imposar-se al tron en el lloc dels macabeus. Marc Antoni fou qui va ocupar [[Pelusium]] i l'exèrcit romà va poder avançar sense obstacle fins [[Alexandria]]. Els rics d'Alexandria foren executats per ordre d'Auletes, i les seves riqueses confiscades per pagar el fabulós suborn que s'havia de donar a Gabini.

Quan els romans van tornar i van passar per [[Judea]] van trobar altre cop a Alexandre alçat en armes i el van derrotar el [[Mont [[Tabor]] i van deixar el regne de fet en mans d'[[Antípater dl'Idumeaidumeu]]. A la costa siriana els pirates havien fet nombrosos assalts mentre Gabini era amb les seves forces a Egipte i els ''eques'' i publicans estaven en contra del governador.

Va tardar deu dies a presentar-se al senat i quan ho va fer fou detingut pels cònsols [[L. Domici F. Cn. N. Aenobarb|Luci Domici Aenobarb]] i [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Appi Claudi Pulcre]], per respondre de les acusacions dels publicans. Fou acusat d tres coses: ''majestas'' (traició), per sortir de la província i fer la guerra en desafiament de la sibil·la i el senat (de la que fou absolt per 38 a 32 vots perquè les paraules de la sibil·la eren per un altre rei d'Egipte i no per Auletes); de ''repetundis ex lege julia '' pel [[suborn]] rebut d'Auletes, del que fou declarat culpable i condemnat al desterrament i els seus bens confiscats; i la tercera acusació fou ''[[ambitus]]'' (extorsió), el resultat de la qual no es indicat.