Juli Vallmitjana i Colomines: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→L'obra: enllaç |
→Biografia: redacció |
||
Línia 4:
Fill de Federico Vallmitjana (+1897) i Josefa Colomines, el seu pare havia muntat un taller d'orfebreria, ofici que heretà en Juli i que exerciria al llarg de tota la seva vida; mostra d'això, la seva participació en la ''Exposición de Industrias Artísticas'' de 1892 i 1894. Estudià pintura a l'[[Escola de Belles Arts de Barcelona]] (la Llotja), on connectà amb gent com [[Ricard Canals i Llambí|Ricard Canals]], [[Ramon Pichot i Gironès|Ramon Pichot]], [[Joaquim Mir i Trinxet|Joaquim Mir]], [[Adrià Gual i Queralt|Adrià Gual]] o [[Isidre Nonell i Monturiol|Isidre Nonell]], amb els quals formà l'anomenada [[Colla del Safrà]] o de Sant Martí (1893-1896).
El 1896 els seus pares adquiriren a la Diputació de Lleida els terrenys del balneari de [[Caldes de Boí]] per a la seva explotació; i allí que s'hi anà amb l'Isidre Nonell i en Ricard Canals. D'aquelles valls els interessà en gran mesura el fenomen del [[cretinisme]],
Començà a freqüentar els barris marginals de Barcelona amb els seus amics i aviat manifestà un interès personal per la realitat social i humana que s'hi vivia. Concretament s'interessà pel món dels [[gitano]]s i, en general, pels baixos fons. De tots aquests nois de casa bona que visitaven els barris baixos, Vallmitjana fou l'únic que hi acabà convivint de debò, transcendint la curiositat per la mala vida i amarant-se d'un món que alhora que el seduïa l'esgarrifava. Allí, doncs, trobà inspiració per a la seva obra escrita, un retrat tant profund que sovint es fa difícil separar el que és crònica del que és ficció. La popularitat de Vallmitjana li vingué de l'obra literària: abandonà la pintura tot iniciant una època d'activitat febril, primer escrivint narracions i ben aviat obres de teatre, primer amb el nom de '''''Juli V. Colominas''''' i després ja amb el seu nom complert.
| |||