Democràcia cristiana: diferència entre les revisions

La democràcia crsitiana és una força important en la política d'[[Europa]] i [[Llatinoamèrica]], encara que menys popular a altres regions. Els partits demòcrata cristians de Llatinoamèrica sovint tendeixen a afavorir les polítiques econòmiques d'esquerra o centre-esquerra, mentre que els europeus sovint són partits de dreta i afavoreixen la reducció de la paticipació del govern en l'economia.

 

Com qualsevol altre pensament polític, en pràctica, les polítiques i les prioritats dels partits demòcrata cristians varien considrablement amb el temps i entre regions. No obstant la democràcia cristiana és generalment conservadora, i per tant, la majoria dels partits demòcrata cristians s'oposen a l'[[avortament]] i al matrimoni [[homosexual]], encara que d'altres han acceptat la legalització d'ambdues, amb restriccions. Molts d'ells han acceptat la [[separació església-estat]](com diu l'Església Catòlica) i el [[divorci]]. Els partits demòcrata cristians sovint afirmen l'herència cristiana de llurs països, o afirmen explícitament l'ètica cristiana. La democràcia cristiana, a nivell mundial, ha incorporat molts punts de vista dels liberals, conservadors i socialistes, però, afirmen les principis dela moral cristiana.

 

Encara que el moviment cristianodemòcrata és molt heterogeni, existeixen punts comuns en certs assumptes. El disseny proposat de l'[[estat]] cristianodemòcrata és [[descentralització|descentralitzat]], composat per diversos nivells, però amb una capacitat inqüestionable. La democràcia cristiana veu l'[[economia]] al servei de la [[humanitat]]; malgrat això, molts partits cristianodemòcrates no posen en qüestió el [[capitalisme]]. Per la democràcia cristiana el deure de l'estat es tenir cura dels seus ciutadans, però generalment s'oposen al [[socialisme cristià]]. En les dècades recents, els partits cristianodemòcrates en Europa han canviat cap a una política [[conservadurisme|conservadora]] de [[liberalisme econòmic]], basat en reduir el paper de l'estat en l'economia. Per contra, els partis cristianodemòcrates a [[Amèrica Llatina]] estan generalment més inclinants a recolzar visions econòmiques d'[[Esquerra|esquerres]] comparat amb les seves contraparts europees.

 

La democràcia cristiana va néixer al final del [[segle XIX]], principalment com a resultat de la encíclica [[Papa|papal]] '' [[Rerum Novarum]] '' del [[Papa]] [[Lleó XIII]], en la qual el [[Santa Seu|Vaticà]] reconeixia la misèria dels treballadors i acordava que quelcom s'havia de fer, en reacció al creixement dels moviments [[socialisme|socialistes]] i [[sindicat|sindicals]]. La posició de la [[Església Catòlica]] sobre aquesta matèria va ser clarificada en la següent encíclica, '' [[Quadragesimo Anno]] '', pel Papa [[Pius XI]] en [[1931]].

 

 

La democràcia cristiana pot marcar les seves arrels filosòfiques des de [[Sant Tomàs d'Aquino]] i els seus pensaments sobre l'[[ontologia]] [[Aristòtil|Aristoteliana]] i la tradició [[Cristiandat|cristiana]]. D'acord amb ell, els drets humans son definits com les coses que els homes necessiten per funcionar. Per exemple, l'aliment és un dret humà perquè sense menjar, els humans no són capaços de funcionar apropiadament. Autors moderns que donen importància a la formació de la ideologia cristianodemòcrata inclou: [[Emmanuel Mounier]], [[Étienne Gilson]] i [[Jacques Maritain]].

 

[[Categoria:Ideologies polítiques]]

 

[[bg:Християндемокрация]]

[[es:Democracia cristiana]]

[[eu:Kristau demokrazia]]

[[fi:Kristillisdemokratia]]

[[fr:Démocratie chrétienne]]