Expedició a Tunis (1282-1286): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{millorar introducció}}
{{FixHTML|begin}}
{{millorar estructura|manca taula de guerres}}
{{VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar|
El [[6 de juny]] de [[1282]] els [[almogàver]]s van partir amb una flota de més de cent vaixells preparada per [[Ramon Marquet Rubí]] i dirigida per [[Roger de Llúria]] al servei de [[Pere el Gran]], amb la participació de [[Arnau Roger I de Pallars Sobirà]] va sortir probablement de [[Port Fangós]].<ref>Francesc X. Hernández, ''Història militar de Catalunya'' vol. 2, p. 108</ref>
|nom_de_la_batalla= {{PAGENAME}}
|imatge=
|peu_de_foto=
|data= [[1282]] - [[1286]]
|escenari= [[Tunis]]
|resultat= Victòria hàfsida.
|bàndol1=[[Fitxer:Armas de Aragon.png|15px]] [[Corona d'Aragó]] <br>[[Fitxer:Allah.svg|15px]] Rebels tunisians
|bàndol2=[[Fitxer:Tunis hafsid flag.png|15px]] [[Emirat Hàfsida]]
|general1=[[Fitxer:Armas de Aragon.png|15px]] [[Roger de Llúria]]<br> [[Fitxer:Armas de Aragon.png|15px]] [[Ramon Marquet Rubí]] <br>[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Abu Bakr ibn al-Wazir]]
|general2=[[Fitxer:Tunis hafsid flag.png|15px]] [[Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I]]
|}}
L' '''expedició a Tunis''' de [[1282]] fou enviada per [[Pere el Gran]] amb objecte de donar suport a [[Abu Bakr ibn al-Wazir]] en la seva lluita contra [[Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I]].
 
L'expedició, que es va reagrupar a [[Maó]], havia d'auxiliar d'[[Abu Bakr ibn al-Wazir]],<ref>Enciclopèdia.cat, ''[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0050110 Pere II de Catalunya-Aragó]''</ref> senyor de [[Constantina]], que lluitava contra [[Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I]], soldà de [[Tunis i que]], havia promès pel seu suport el control d'[[Alcoll]]<ref>{{en}} Sanderson Beck ''[http://www.san.beck.org/7-6-SpainPortugal.html Castile, Aragon, Granada, and Portugal 1250-1453]''</ref> al rei català. El [[Abu6 Umarde ibnjuny]] Saidde [[1282]], elels [[moixerifalmogàver]]s van partir amb una flota de Menorcamés enviàde uncent missatgervaixells d'avíspreparada per [[Ramon Marquet Rubí]] i dirigida per [[Roger de Llúria]] al soldàservei de Tunis[[Pere el Gran]], iamb elsla secessionistesparticipació vençutsde i[[Arnau ibnRoger al-WazirI decapitatde Pallars Sobirà]] va sortir probablement de [[Port Fangós]].<ref>Francesc X. Hernández, ''Història militar de Catalunya'' vol. 2, p. 108</ref>
 
L'expedició, que es va reagrupar a [[Maó]], havia d'auxiliar Abu Bakr ibn al-Wazir, però [[Abu Umar ibn Said]], el [[moixerif]] de Menorca envià un missatger d'avís al soldà de Tunis, i els secessionistes vençuts i ibn al-Wazir decapitat. Pere desembarcà a Alcoll el [[28 de juny]]<ref>{{en}} Jamil M Abun-Nasr,''A history of the Maghrib in the Islamic period'', p-123</ref> i envià una ambaixada al papa demanant subsidis per a emprendre una croada, que li fou denegada. Mentrestant, arribaren ambaixadors sicilians, que davant el [[Setge de Messina (1282)|setge de Messina]] de [[Carles d'Anjou]] li oferiren a [[Pere el Gran]] la corona de Sicília, que acceptà, i el [[30 d'agost]] l'expedició catalana desembarcava a [[Trapani]]. L'ocupació de Sicília per part del rei Pere fou seguida per la de Malta, Gozzo i Gerba i el [[1286]] s'hi van incorporar les illes dels [[Quèrquens]].
 
Les illes [[Comtat de Malta|foren una senyoria]] de [[Roger de Lloria]] i la seva família en feu del [[rei d'Aragó]]. Roger hi va construir una fortalesa el [[1289]] prop de l'antiga Meninx, que es va dir Castelló (després ''Kashtil'').
 
El intents de revolta local i ela atacs tunisians van forçar al rei [[Frederic de Sicília]] a incorporar l'illa al [[Regne de Sicília]] el 1309 i conferir el seu govern a [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]], que hi va exercir del 1311 al 1314. El 1311 hi va haver una fam d'alguns mesos. L'illa es va revoltar amb ajut dels tunisencs (els [[hàfsides]] d'[[Abu Bakr]]) i tot i l'heroica resistència catalana al Castelló (1334-1335) van haver d'abandonar l'illa.