Unió per a la Democràcia Francesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Unio Per A La Democracia Francesa}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Partit polític|
[[Fitxer:Logo udf.png|thumb|logo de l'UDF]]▼
color = orange|
nom = Union pour la Démorcratie Française (UDF)|
definició = Partit polític francès|
president = [[François Bayrou]]||
secretari general = |
ideologia = [[Centre polític|Centrisme]], [[Federalisme europeu]]|
partit europeu = [[Partit Demòcrata Europeu]] |
fundació = [[1974]]|
desaparició = [[2007]]|
publicació = |
parlament = |
seu = |
web = http://www.udf.org|}}
'''Unió per a la Democràcia Francesa''' ([[francès]] ''Union pour la Démocratie Française'') és un [[partit polític]] de [[França]], membre fundador del [[Partit Demòcrata Europeu]]. Fou creat el 1978 de la fusió del ''Parti Radical'', del ''Parti Républicain'', del ''Centre des Démocrates Sociaux'' i del ''Mouvement Démocrate et Sociale de France'' (''Parti Social-démocrate'' des del 1982). Era presidit per [[Jean Lecanuet]], i nasqué com una aliança electoral de partits de centre no gaullistes per donar suport a la política de [[Valéry Giscard d'Estaing]], aleshores [[President de la República francesa]].▼
▲'''Unió per a la Democràcia Francesa''' ([[francès]] ''Union pour la Démocratie Française'')
== Evolució posterior ==▼
A les eleccions generals del 1978 es convertí en la segona força política francesa i participà en el govern de coalició amb el [[Rassemblement pour la République]] (RPR). Fou derrotat a les eleccions generals del 1981 pel [[Partit Socialista (França)|Partit Socialista]] de [[François Mittérrand]], però aconseguí l'any 1986 de formar un altre govern de coalició RPR-UDF, dissolt per la convocatòria anticipada d'eleccions legislatives (1988), en les quals la coalició perdé la majoria. El mateix any, [[Valéry Giscard d'Estaing]] en fou nomenat president.
Linha 14 ⟶ 29:
Al novembre del 1998, la confederació UDF esdevingué partit únic, amb Bayrou al capdavant de la formació. [[Anne-Marie Comparini]] fou elegida presidenta de la regió [[Roine-Alps]] amb els vots del seu partit (UDF) i dels diputats regionals socialistes i verds al gener del 1999. L'RPR i la ''Démocratie Liberale'' es decantaren per un altre candidat que també rebé el suport de l'FN. En les eleccions al [[Parlament Europeu]] del juny del 1999 la UDF obtingué 9 escons, amb el 9,3% dels vots.
La [[Unió per a la Democràcia Francesa]], havia col·laborat activament amb els partits majoritaris de centre-dreta (primer el [[RPR]], i posteriorment la [[Unio pel Moviment Popular|UMP]]) fins que, sota l'últim mandat de [[Jacques Chirac]] ([[2002]]-[[2007]]) i després d'una greu crisi, Bayrou va deixar de donar suport incondicionalment la dreta per a situar-se en una posició equidistant entre la [[Unió pel Moviment Popular]] i el [[Partit Socialista (França)|Partit Socialista]]. D'aquesta manera, Bayrou es va presentar a les [[eleccions presidencials franceses de 2007]], on va obtenir uns resultats tres vegades millors que en les passades (un 18,57% dels vots), la qual cosa va ser aprofitat per a crear un nou partit polític abans de les eleccions legislatives de juny per a poder presentar-se independentment de la UMP.
Bayrou, que no va passar a la segona volta, va declarar en una conferència de premsa a París el [[25 d'abril]] (uns dies abans de la segona volta):
{{cita|Els francesos trobaran per a representar-los una força d'oposició, lliure, capaç de dir sí si l'acció va en el bon sentit i no si va pel mal camí. Capaç, dit d'altra manera, de fer sortir a la política dels reflexos de sempre a favor o sempre en contra, per a defensar l'interès general. (...) El partit demòcrata defensarà la idea que la responsabilitat de França i d'Europa s'ha d'exercir en particular en l'àmbit de la lluita contra l'escalfament climàtic del planeta, de la defensa de la biodiversitat i del desenvolupament del tercer món, particularment d'Àfrica. Aquest nou partit defensarà la democràcia, com portadora de valors i com ideal, considerant que aquests són els valors que donen sentit a la vida dels homes i a la societat de la qual ells formen part.}}
Abans d'això, [[Nicolas Sarkozy]] ha anat fent picades d'ullet als militants centristes pretenent la seva inclusió en la UMP, objectiu en part assolit, doncs dels 29 parlamentaris centristes en la [[Assemblea General]], tan sol 7 han romàs amb Bayrou mentre que els 22 restants han donat el seu suport a la UMP (el més conegut d'ells és [[Gilles de Robien]]). Posteriorment, diversos polítics de la UDF, al no estar d'acord amb la fundació del Moviment Demòcrata, van crear el [[Nou Centre]], liderat per [[Hervé Morin]], i que forma part de la majoria presidencial de Sarkozy.
| |||