Ahlat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics
m Robot: espai blanc inseparable entre un nombre i una unitat
Línia 1:
'''Akhlat''' (armeni '''Khelat''' o '''Khilat''') fou una ciutat de la punta nord-est del [[Llac Van]]. La moderna ciutat ('''Ahlat''') es troba a uns 2  km a l'est i el 2000 la seva població era de 34.787 habitants.
 
Fou una petita ciutat que en temps del califa Umar va fer un tractat amb Iyad ben Ghamn, que va permetre l'arribada d'àrabs. Durant el regnat del califa Uthman, quan el governador Muawiya de Síria (després califa Muawiya I) va enviar a Habib ibm Maslama que va fer tractats amb els prínceps locals armenis de la zona del llac Van que es van sotmetre als àrabs; el [[772]] va integrar-se en els dominis de l'emir qaisita de [[Manazkert]].
Línia 13:
Fou ocupada pels mongols el [[1244]] i concedida en feu a una princesa georgiana. Va patir un terratrèmol el [[1246]]. Després de la conquesta de Bagdad el [[1258]] els mongols van incorporar aquestes terres i tota la regió. Akhlat va quedar en el domini dels [[Il-khan]], i després dels seus successors els [[djalayírides]] i [[Ak Koyunlu]].
 
El [[1548]] va ser ocupada pels [[otomans]] però poc després els fou arrabassada pels perses (Shah [[Tahmasp I]]) que la van arrasar i la van abandonar (1549). Els otomans la van recuperar i hi van construir una ciutadella acabada vers el [[1555]] i van reconstruir la ciutat. En els següents anys la ciutat va estar sota domini de caps kurds dependents del sultà, fins que fou posada sota administració directa el [[1847]]. Fou cap d'un ''Kada'' (''Ilče'') o districte del vilaiat de [[Bitlis]]. El [[1900]] la població del ''kada'' s'estimava en 23.700 habitants (30% cristians principalment armenis). En aquest temps l'antiga ciutat (''Karab Sehir'', La Ciutat en Ruïnes) ja havia estat abandonada i havia sorgit una nova ciutat a 2  km a l'est, a la riba del llac, que el [[1961]] tenia 5.0018 habitants.
 
A la ciutat es conserven nombroses tombes dels segles XVI (i d'altres temps) i alguns monuments. La tomba de Ertoghrul, suposat pare d'Othman (l'ancestre dels Otomans) és de dubtosa identitat.