Moviment social: diferència entre les revisions

En la seua expressió contemporània, els moviments socials apareixen a meitat de la [[dècada dels 60]], amb els símptomes d'esgotament de la mobilització a través dels partits i sindicats. Inspirats en autors del [[marxisme]] heterodox ([[Herbert Marcuse]], [[Michel Foucault]]{{CN}}), propugnen valors [[post-materialisme|post-materialistes]], centrats en l'aflorament de les identitats i l'organització col·lectiva. Els modes d'expressió són les accions imaginatives i que busquen el ressò mediàtic, encara que sovint aquests propòsits conduïsquen a un solapament amb conductes desviades.

 

Les investigacions de [[Ronald Inglehart]]{{CN}} a partir d'[[enquesta|enquestes]] per a confeccionar uns indicadors, possibiliten valorar fins a quin punt és transcendent la transició cap a uns valors post-materialistes com a teló de fons de les noves reivindicacions:

* En la [[política]]: deteriorament de l'autoritat i de les institucions jeràrquiques i burocratitzades pròpies de la modernitat.

Inglehart {{CN}} ha constatat també que en moltes parts del món s'ha incrementat l'accés a la informació política, encara que no sempre de primera qualitat, com efecte de la difusió dels [[mitjans de comunicació]]. També existeix hui en dia, gràcies a l'escolarització, una major capacitat per a processar aquesta informació{{CN}}. Aquest canvi ha estat qualificat com la "mobilització cognitiva"{{CN}} d'una ciutadania que, en sentir-se millor informada i més instruïda, també se sent més competent per a intervenir (amb opinions i iniciatives) en l'escena política.

 

Des de la [[sociologia]], l'italià [[Alberto Melucci]], els '''NMS''' consisteixen en un procés de mobilització d'un actor col·lectiu, que ha entrat en conflicte amb un adversari i sovint impliquen la ruptura dels límits de compatibilitat amb el sistema. S'hi esmenten diverses característiques:{{CN}}

* La heterogeneïtat dels seus components (joves, feministes, homosexuals, pacifistes, ecologistes, consumidors...)

Aquests autors es posaren unes metes molt ambicioses per que fa a les conclusions que es podien extraure de l'anàlisi dels NMS:{{CN}} el seu estudi permetria estudiar les característiques de les societats contemporànies. La majoria conclouen que la diferència principal entre la societat industrial i la societat de la informació és que, en la primera, la clau està en els seus recursos materials i, en la segona, en els recursos humans i, en concret, en la selecció i processament de la informació, que a la llarga, conforma diverses identitats.

 

Melucci afirma {{CN}} que hi ha una expropiació cultural i simbòlica per part del capitalisme actual a mans de les polítiques públiques i dels mercats cada vegada més voraços i així enllaçaria amb les últimes teoritzacions sobre l'aparició de les identitats com a assumpte polític. El sociòleg català [[Manuel Castells]] ha destacat recentment {{CN}} "l'oposició entre identitat i globalització està donant forma al nostre món i a les nostres vides". Castells identifica tres tipus d'identitats:{{CN}}

* Identitats legitimadores: introduïdes per les institucions dominants per estendre i racionalitzar el seu poder d'influència front els actors socials.

[[pl:Ruch społeczny]]

[[pt:Movimento social]]

[[sh:Društveni pokreti]]

[[sl:Gibanje (sociologija)]]