Francesc Vicens i Giralt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Francesc Vicens i Giralt''' ([[Barcelona]] [[1927]]) és un escriptor i polític català. Es llicencià en dret a Barcelona i a París el 1949. Afeccionat a l'[[espeleologia]], fou el primer en presidir la Comissió Tècnica d'Exploracions Subterrànies de la FEM de la [[Falange Española Tradicionalista y de las JONS|FET i les JONS]] fins el 1956. Alhora, fou membre destacat del [[PSUC]] a la clandestinitat des del [[1955]], encarregat de la direcció de la revista [[Nous Horitzons]] (el seu nom clandestí era ''Joan Berenguer''). El 1957 fou jutjat per un tribunal militar i empresonat. Marxà aleshores a París. Allí fou expulsat del PSUC el 1965 (juntament amb [[Jorge Semprún]]) acusat de nacionalisme.
El [[1980]] s'incorporà a [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit amb el que fou diputat al [[Parlament de Catalunya]] a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya (1980)|eleccions de 1980]] i al [[Congrés dels Diputats]] el [[eleccions generals espanyoles (1982)|1982-86]]. El 1991 abandonà ERC i s'afilià a [[Iniciativa per Catalunya]], coalició amb la que fou regidor a l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de [[Barcelona]] de 1991 a 1995.
És autor o coautor de nombrosos escrits sobre art i política, i entre el 1969 i el 1973 dirigí una història de l'art universal en 10 volums. Del 1974 al 1981 també fou el director fundador de la [[Fundació Joan Miró]]. Fou el comissari en cap de l'ambiciosa exposició ''Cien años de Cultura Catalana'', que el Ministerio de Cultura de la [[UCD]] celebrà a Madrid per a difondre allà una cultura espanyola molt desconeguda per ells. El 2009 fou un dels creadors d'[[Acció per la Democràcia]] que demana l'elecció directa dels diputats.
== Obres ==
| |||