Viquipèdia

Firdawsí: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m retocs i noms
Línia 1:
[[Fitxer:Ferdowsi tomb4.jpg|thumb|right|Tomba de Firdawsī a [[Tus]], [[Iran]]]]
'''Hakim Abu-l-Qàssim Firdawsí at-Tussí''' (حکیم ابوالقاسم فردوسی توسی), conegut simplement com '''Firdawsí''' o '''Ferdowsí''' (en [[persa]] فردوسی) ([[Baji (Iran)]], ~ [[940]] - ~ [[1020]]) va ser un dels principals poetes perses; «el recreador de la llengua persa». El nom de Firdawsí prové del persa ''pardis'', paradís, que en [[àrab]] ha fusionat el plural ''farâdîs'' amb el singular ''firdaws'', que ha retornat al persa sota la forma ''ferdows''. És l'autor de la major epopeia escrita en llengua persa: el poema èpic nacional iranià (i de les comunitats perses d'arreu) anomenat ''[[Shahnameh]]'' (en persa شاهنامه, ''El llibre dels Reis'' o ''L'èpica dels Reis'').
'''Firdawsī''' (en [[persa]] :فردوسی) ([[Baji (Iran)]], ~ [[940]] - ~ [[1020]]) és el nom amb que és conegut '''Hakim Abu l-Kasim Firdawsi Tusi''' (حکیم ابوالقاسم فردوسی توسی), un dels principals poetes perses; «el recreador de la llengua persa».
 
==Biografia==
El seu nom també és transcrit com '''Firdawsi''', '''Firdausi''', '''Ferdosi''', '''Ferdowsi''', '''Ferdawsi''' o '''Firdousi'''
FirdawsīFirdawsí va néixer al poble de Baji, al costat de la ciutat de Tus ([[Khurasan]], [[Pèrsia]]), cap al [[940]] en el si d'una família de ''dihkans'' (terratinents). Segons [[NizamīNizamí de GandžaGhazni]], seria de confessió [[xiïta]], però alguns investigadors pensen que també podia seguirser elun seguidor del [[zoroastrisme]]. En efecte, la seva família s'esforçava a perpetuar les epopeies perses antigues i zoroàstriques compilades sota els [[sassànides]] en ''pehlevi''.<ref>Y. Thoraval, ''Dictionnaire de civilisation musulmane '', Larousse, 2003, ISBN 2-03-720235-0</ref>▼
 
La seva vida, a partir dels 25 anys i durant uns quaranta anys, va ser consagrada a l'escriptura de l'epopeia nacional iraniana, el ''Shahnameh'', per a la qual no va obtenir molt reconeixement, tot i convertir-se en un dels texts més importants de la literatura persa. ▼
Va escriure la major epopeia en llengua persa; el poema èpic nacional iranià (i de les comunitats perses d'arreu) anomenat ''[[Shahnameh]]'' (en persa: شاهنامه ). Altres denominacions també usades són '''Šāhnāme''', '''Shāhnāmé''', '''Shāhnāma''', '''Shahnama''', '''Shahname''', '''Shah-Nama''', etc. En català és traduït com "El llibre dels Reis" o "L'èpica dels Reis".
 
Als 65 anys va viatjar a [[Gandja]] o GhaznīGhazni, a l'actual [[Afganistan]]. La seva constant recerca d'un protector el va posar en contacte amb els majors homes polítics del seu temps, sobretot amb el [[soldà]] [[MahmūdMahmud de ĠaznīGhazni]] ([[998]]-[[1030]]). Aquest hauria promès una peça d'or per cada vers al poeta, però l'obra final tenia més de 60.000 [[dístic]]s i el soldà no va acceptar i el va pagar amb plata. Mal recompensat i també en desacord per motius religiosos (MahmūdMahmud era un [[sunnita]] decidit<ref>Gran Enciclopèdia Catalana: ''Mahmūd de Ghaznī''</ref>), FirdawsīFirdawsí va llançar contra ell una viva sàtira i va haver de fugir. La seva gran reputació li va merèixer la protecció del califa [[abbàssida]] de [[Bagdad]].▼
El nom de Firdawsī prové del persa ''pardis'', paradís, que en [[àrab]] ha fusionat el plural ''farâdîs'' amb el singular ''firdaws'', que ha retornat al persa sota la forma ''ferdows''.
 
▲Firdawsī va néixer al poble de Baji, al costat de la ciutat de Tus ([[Khurasan]], [[Pèrsia]]), cap al [[940]] en el si d'una família de ''dihkans'' (terratinents). Segons [[Nizamī de Gandža]], seria de confessió [[xiïta]], però alguns investigadors pensen que també podia seguir el [[zoroastrisme]]. En efecte, la seva família s'esforçava a perpetuar les epopeies perses antigues i zoroàstriques compilades sota els sassànides en ''pehlevi''.<ref>Y. Thoraval, ''Dictionnaire de civilisation musulmane '', Larousse, 2003, ISBN 2-03-720235-0</ref>
 
▲La seva vida, a partir dels 25 anys i durant uns quaranta anys, va ser consagrada a l'escriptura de l'epopeia nacional iraniana, per a la qual no va obtenir molt reconeixement, tot i convertir-se en un dels texts més importants de la literatura persa.
 
▲Als 65 anys va viatjar a [[Gandja]] o Ghaznī, a l'actual [[Afganistan]]. La seva constant recerca d'un protector el va posar en contacte amb els majors homes polítics del seu temps, sobretot amb el [[soldà]] [[Mahmūd de Ġaznī]] ([[998]]-[[1030]]). Aquest hauria promès una peça d'or per cada vers al poeta, però l'obra final tenia més de 60.000 [[dístic]]s i el soldà no va acceptar i el va pagar amb plata. Mal recompensat i també en desacord per motius religiosos (Mahmūd era un [[sunnita]] decidit<ref>Gran Enciclopèdia Catalana: ''Mahmūd de Ghaznī''</ref>), Firdawsī va llançar contra ell una viva sàtira i va haver de fugir. La seva gran reputació li va merèixer la protecció del califa [[abbàssida]] de [[Bagdad]].
 
Va compondre també diversos poemes lírics, del qual probablement destaca ''Yūsuf u Zulayhā'', amb uns 9.000 versos, sobre [[Josep]], el fill de [[Jacob]] i de la dona de [[Putifar]] o Aziz.<ref>Y. Thoraval, ''Dictionnaire de civilisation musulmane '', Larousse, 2003, ISBN 2-03-720235-0 </ref>
 
Finalment, FirdawsīFirdawsí va retornar a la seva ciutat natal. Lamentant la seva ingratitud, el soldà Mahmud va ordenar que li fos finalment pagat al preu acordat, però quan va arribar la comitiva a Tus, es van trobar amb el seguici funerari del major poeta persa, que acabava de morir en la pobresa.
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Firdawsí»