Diferència entre revisions de la pàgina «Firdawsí»

246 octets eliminats ,  fa 10 anys
m
retocs i noms
m (retocs i noms)
[[Fitxer:Ferdowsi tomb4.jpg|thumb|right|Tomba de Firdawsī a [[Tus]], [[Iran]]]]
'''Hakim Abu-l-Qàssim Firdawsí at-Tussí''' (حکیم ابوالقاسم فردوسی توسی), conegut simplement com '''Firdawsí''' o '''Ferdowsí''' (en [[persa]] فردوسی) ([[Baji (Iran)]], ~ [[940]] - ~ [[1020]]) va ser un dels principals poetes perses; «el recreador de la llengua persa». El nom de Firdawsí prové del persa ''pardis'', paradís, que en [[àrab]] ha fusionat el plural ''farâdîs'' amb el singular ''firdaws'', que ha retornat al persa sota la forma ''ferdows''. És l'autor de la major epopeia escrita en llengua persa: el poema èpic nacional iranià (i de les comunitats perses d'arreu) anomenat ''[[Shahnameh]]'' (en persa شاهنامه, ''El llibre dels Reis'' o ''L'èpica dels Reis'').
'''Firdawsī''' (en [[persa]] :فردوسی) ([[Baji (Iran)]], ~ [[940]] - ~ [[1020]]) és el nom amb que és conegut '''Hakim Abu l-Kasim Firdawsi Tusi''' (حکیم ابوالقاسم فردوسی توسی), un dels principals poetes perses; «el recreador de la llengua persa».
 
==Biografia==
El seu nom també és transcrit com '''Firdawsi''', '''Firdausi''', '''Ferdosi''', '''Ferdowsi''', '''Ferdawsi''' o '''Firdousi'''
FirdawsīFirdawsí va néixer al poble de Baji, al costat de la ciutat de Tus ([[Khurasan]], [[Pèrsia]]), cap al [[940]] en el si d'una família de ''dihkans'' (terratinents). Segons [[NizamīNizamí de GandžaGhazni]], seria de confessió [[xiïta]], però alguns investigadors pensen que també podia seguirser elun seguidor del [[zoroastrisme]]. En efecte, la seva família s'esforçava a perpetuar les epopeies perses antigues i zoroàstriques compilades sota els [[sassànides]] en ''pehlevi''.<ref>Y. Thoraval, ''Dictionnaire de civilisation musulmane '', Larousse, 2003, ISBN 2-03-720235-0</ref>
 
La seva vida, a partir dels 25 anys i durant uns quaranta anys, va ser consagrada a l'escriptura de l'epopeia nacional iraniana, el ''Shahnameh'', per a la qual no va obtenir molt reconeixement, tot i convertir-se en un dels texts més importants de la literatura persa.
Va escriure la major epopeia en llengua persa; el poema èpic nacional iranià (i de les comunitats perses d'arreu) anomenat ''[[Shahnameh]]'' (en persa: شاهنامه ). Altres denominacions també usades són '''Šāhnāme''', '''Shāhnāmé''', '''Shāhnāma''', '''Shahnama''', '''Shahname''', '''Shah-Nama''', etc. En català és traduït com "El llibre dels Reis" o "L'èpica dels Reis".
 
Als 65 anys va viatjar a [[Gandja]] o GhaznīGhazni, a l'actual [[Afganistan]]. La seva constant recerca d'un protector el va posar en contacte amb els majors homes polítics del seu temps, sobretot amb el [[soldà]] [[MahmūdMahmud de ĠaznīGhazni]] ([[998]]-[[1030]]). Aquest hauria promès una peça d'or per cada vers al poeta, però l'obra final tenia més de 60.000 [[dístic]]s i el soldà no va acceptar i el va pagar amb plata. Mal recompensat i també en desacord per motius religiosos (MahmūdMahmud era un [[sunnita]] decidit<ref>Gran Enciclopèdia Catalana: ''Mahmūd de Ghaznī''</ref>), FirdawsīFirdawsí va llançar contra ell una viva sàtira i va haver de fugir. La seva gran reputació li va merèixer la protecció del califa [[abbàssida]] de [[Bagdad]].
El nom de Firdawsī prové del persa ''pardis'', paradís, que en [[àrab]] ha fusionat el plural ''farâdîs'' amb el singular ''firdaws'', que ha retornat al persa sota la forma ''ferdows''.
 
Firdawsī va néixer al poble de Baji, al costat de la ciutat de Tus ([[Khurasan]], [[Pèrsia]]), cap al [[940]] en el si d'una família de ''dihkans'' (terratinents). Segons [[Nizamī de Gandža]], seria de confessió [[xiïta]], però alguns investigadors pensen que també podia seguir el [[zoroastrisme]]. En efecte, la seva família s'esforçava a perpetuar les epopeies perses antigues i zoroàstriques compilades sota els sassànides en ''pehlevi''.<ref>Y. Thoraval, ''Dictionnaire de civilisation musulmane '', Larousse, 2003, ISBN 2-03-720235-0</ref>
 
La seva vida, a partir dels 25 anys i durant uns quaranta anys, va ser consagrada a l'escriptura de l'epopeia nacional iraniana, per a la qual no va obtenir molt reconeixement, tot i convertir-se en un dels texts més importants de la literatura persa.
 
Als 65 anys va viatjar a [[Gandja]] o Ghaznī, a l'actual [[Afganistan]]. La seva constant recerca d'un protector el va posar en contacte amb els majors homes polítics del seu temps, sobretot amb el [[soldà]] [[Mahmūd de Ġaznī]] ([[998]]-[[1030]]). Aquest hauria promès una peça d'or per cada vers al poeta, però l'obra final tenia més de 60.000 [[dístic]]s i el soldà no va acceptar i el va pagar amb plata. Mal recompensat i també en desacord per motius religiosos (Mahmūd era un [[sunnita]] decidit<ref>Gran Enciclopèdia Catalana: ''Mahmūd de Ghaznī''</ref>), Firdawsī va llançar contra ell una viva sàtira i va haver de fugir. La seva gran reputació li va merèixer la protecció del califa [[abbàssida]] de [[Bagdad]].
 
Va compondre també diversos poemes lírics, del qual probablement destaca ''Yūsuf u Zulayhā'', amb uns 9.000 versos, sobre [[Josep]], el fill de [[Jacob]] i de la dona de [[Putifar]] o Aziz.<ref>Y. Thoraval, ''Dictionnaire de civilisation musulmane '', Larousse, 2003, ISBN 2-03-720235-0 </ref>
 
Finalment, FirdawsīFirdawsí va retornar a la seva ciutat natal. Lamentant la seva ingratitud, el soldà Mahmud va ordenar que li fos finalment pagat al preu acordat, però quan va arribar la comitiva a Tus, es van trobar amb el seguici funerari del major poeta persa, que acabava de morir en la pobresa.
 
== Referències ==
38.044

modificacions