Revisió del 21:05, 3 feb 2010 modifica 88.15.51.198 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 21:06, 3 feb 2010 modifica desfés SMP (discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 39.785 edits m Revertides les edicions de: 88.15.51.198 (discussió) fins l'última edició de: Carlets Edició següent →
Línia 1: L' '''ornamentació''' en [[música]] és el corpus [[teoria de la música\|teòric]] referent als [[ornament (música)\|ornament]]s que es practiquen en la música d'un determinat context, que normalment queda ~~deffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff~~definit per un espai i una [[cronologia]], però a voltes també per un [[estil musical\|estil]] i/o per un [[gènere musical]]. En altres ocasions el mot es refereix al repertori d'[[ornament (música)\|ornament]]s practicables en un determinat context. Finalment, també es pot referir al procés o a la pràctica d'ornamentar una [[composició musical]], és a dir de decidir quins són els ornaments que hi calen, i de determinar-ne l'execució concreta. Especialment des d'aquest punt de vista, l'ornamentació afecta tant a la composició -en aquells casos en què l'acte compositiu incorpora la determinació de quins ornaments inclou l'obra- com a la [[interpretació]], especialment en aquells estils en els quals l'ornamentació no és marcada per l'autor sinó que es deixaffffffffffffffffffffffffffff -en major o menor grau- en mans de l'intèrpret que aplica unes normes concretes.▼ ▲Finalment, també es pot referir al procés o a la pràctica d'ornamentar una [[composició musical]], és a dir de decidir quins són els ornaments que hi calen, i de determinar-ne l'execució concreta. Especialment des d'aquest punt de vista, l'ornamentació afecta tant a la composició -en aquells casos en què l'acte compositiu incorpora la determinació de quins ornaments inclou l'obra- com a la [[interpretació]], especialment en aquells estils en els quals l'ornamentació no és marcada per l'autor sinó que es ~~deixaffffffffffffffffffffffffffff~~deixa -en major o menor grau- en mans de l'intèrpret que aplica unes normes concretes. == El concepte i els agents de l'ornamentació == Linha 7 ⟶ 9: {{Audio\|Bulg ornamentation audio example.ogg\|Exemple d'ornamentació en una melodia tradicional de Bulgària.}} El mateix concepte d'ornamentació implica la conceptualització que en l'obra musical -en la seva [[composició musical\|composició]] i en la seva [[intèrpret\|interpretació]]- hi ha uns elements la funció dels quals és l'~~emfffffffffffffffffffffffbelliment~~embelliment i enriquiment, atès que aquesta és la funció essencial de tot ornament; és a dir: quelcom que es juxtaposa a allò que és bàsic, o essencial o estructural. El cas és, però, que molts [[estil musical\|estils musicals]] precisen absolutament de l'aplicació d'un determinat tipus d'ornamentació. Així, alguns estils [[música tradicional\|tradicionals]] no serien concebibles sense els seus característics salts entre veu natural i de [[falset]], o altres sense els [[glissando\|glissandi]]; de manera semblant, la [[música barroca]] [[França\|francesa]] sense ornaments com el [[trinat]] o l'[[appoggiatura]], o la [[música contemporània]] per a [[flauta travessera]] sense el [[frullato]]. Mentre que en les músiques [[musica popular\|popular]] i [[música tradicional\|tradicional]] aquests elements han tingut, fins a èpoques recents, la seva pròpia evolució, en el terreny de la [[música clàssica]] [[Europa\|~~europfffffffffffffffffffffea~~europea]], els [[compositor]]s, els [[intèrpret]]s i els teòrics de la música han jugat papers d'una importància i un pes variable en aquesta qüestió. En uns casos han estat els compositors els que han deixat fixat a les seves partitures (amb un rigor comparable al de la resta d'elements que constituïen les seves obres) com calia ornamentar aquestes obres. En altres moments han estat els intèrprets els que han ornamentat anant més enllà del que es pogués deduir de l'estricta lectura de la partitura i establint, així, les normes d'estil interpretatiu. En altres, els teòrics han fet aportacions importants cara a la codificació de les pràctiques ornamentadores en un determinat context. == Història == Els primers tractats teòrics ~~sfffffffffffobre~~sobre ornamentació van aparèìxer a [[Europa]] cap a finals del [[segle XVI]] recollint aquelles pràctiques que els [[cantant]]s i els [[instrumentista\|~~instrumentistffffffffffffffes~~instrumentistes]] havien difós sobretot al llarg de la segona meitat d'aquell segle. Per una banda eren les ''disminucions'' o ornaments consistents sobretot a fragmentar les melodies que -sobre el paper- eren constituïdes per notes amb valors llargs en altres de valor més reduït. De l'altra, eren petites fórmules melòdiques -que a [[Itàlia]] es coneixen amb el nom d' ''afetti''- que donarien lloc als ornaments melòdics que reconeixem mes habitualment com a tals: el [[trinat]], el [[grupet]], etc. {{Audio\|Trill accelerated.ogg\|~~fffffffffffExemple~~Exemple d'ornament (un trinat) sobre la darrera nota d'una frase.}} Aquest segon grup d'ornaments es van codificar força més -així com uns sistemes per indicar-los de forma abreujada- a [[França]] durant el [[música barroca\|Barroc]] ([[segle XVII]]), sense que s'arribés mai a establir un sistema única d'escriptura i d'interpretació. La vinculació d'aquest tipus d'ornamentació a la pràctica musical pròpia del [[música barroca\|Barroc]] [[França\|francès]] va ser tan gran que sovint se l'ha anomenat ''ornamentació francesa'', distingint-la de les disminucions que sovint es consideren ''ornamentació italiana'', també en el període del [[Barroc]]. Compositors com [[Arcangelo Corelli]], especialment en el [[moviment (música)]] lents dels seus [[concert]]s, escriuen valors llargs amb la seguretat que els mateixos intèrprets sabran com aplicar aquest art de les disminucions. Semblantment, la majoria de compositors d'[[òpera]] a les acaballes del [[Barroc]] sabien que els [[cantant]]s, màximes estrelles dels [[teatre]]s d'[[òpera]] ornamentarien les tornades de les seves ''[[Ària (música)\|àries]] da capo'' amb una profusió que va anar en ràpid augment, en ares de l'exhibició del [[virtuosisme]] del cantant malgrat que això pogués anar en detriment d'altres valors de l'obra. Per això alguns autors de l'època -[[Johann Sebastian Bach]] entre altres- optaren per escriure la totalitat dels ornaments desitjats en les seves obres. Malgrat tot, atès que l'ornament no s'escriu com a tal sinó que se n'escriu un signe que l'identifica, a voltes l'execució d'aquests ornaments no presenta una única possibilitat, esdevé problemàtica, i la seva resolució i execució esdevé una labor d'especialistes en la interpretació d'aquell estil en concret. Per això l'ornamentació ha esdevingut una matèria de gran importància en la formació de tot músic que aspira a ser un especialista en la interpretació de la [[música antiga]].

Ornamentació (música): diferència entre les revisions