Jardí anglès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: et:Inglise park |
m Jardins de Métis |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Prior Park Bath Palladian Bridge.jpg|thumb|right|Prior Park a Bath]]▼
[[Fitxer:Woerlitz5.jpeg|thumb|El ''Dessau-Wörlitz Garden Realm'' va ser un dels '''jardins a l'anglesa''' més grans del segle XIII a Europa.]]▼
El '''jardí anglès''', o millor '''jardí a l'anglesa''', amb les seves formes irregulars és sovint oposat al «[[jardí francès]]», del que en pren el contra-punt estèticament i simbòlicament.
==El punt de vista del pintor==
▲[[Fitxer:Prior Park Bath Palladian Bridge.jpg|thumb|right|Prior Park a Bath]]
▲[[Fitxer:Woerlitz5.jpeg|thumb|El ''Dessau-Wörlitz Garden Realm'' va ser un dels '''jardins a l'anglesa''' més grans del segle XIII a Europa.]]
Apareguts des del començament del segle XVI, els jardins a l'anglesa s'organitzen segons camins sinuosos treballant sobre [[punt de vista| punts de vista]] de «caràcter pintoresc»: aquests punts de vista són llocs on a un pintor li agradaria posar el seu cavallet.
Linha 16 ⟶ 14:
L'organització del jardí a l'anglesa en una successió de punts de vista empeny els dissenyadors a explotar més aviat que a corregir els accidents de l'indret. Els relleus es fan així miradors, els esfondraments de les grutes. El jardí és la joia de la casa (o del quiosc).
==Història
Fins al segle XVIII, la influència francesa es va estendre a Anglaterra en l'[[arquitectura]] i a l'art dels [[Jardí| jardins]]. Les composicions «a la francesa», nascudes del [[jardí italià]], són extremadament estructurades, impliquen parterres geomètrics, jocs de simetria i de perspectiva. L'objectiu era aleshores de domesticar la natura.
Linha 29 ⟶ 26:
==Característiques del jardí a l'anglesa==
* La seva concepció és irregular: camins tortuosos, vegetació en aparença no domesticada donant una impressió natural. Els accidents del terreny (sots, pendents) són conservats i explotats.
* Presència d'arbusts, de maleses i d'elements arquitecturals participant en la seva decoració: [[Folie (fàbrica de jardí)]], roques, estàtues, bancs.
* Associació de diverses espècies ornamentals. Les formes i els colors dels vegetals són variats. Les gespes i els camins que guarneixen el jardí inciten a passejar-s'hi.
* L'itinerari no és abalisat: el passeig en un jardí a l'anglesa deixa una gran part a la sorpresa i al descobriment. No hi ha passejos rectilinis guiant les passes del passejant sinó més aviat una mena «de vagareig poètic».
Linha 41 ⟶ 34:
==L'estètica del jardí a l'anglesa==
===Objectius estètics===
▲* imitar la natura.
▲* inspirar-se en el seu costat salvatge.
▲* recrear l'efecte produït per la natura sobre l'ànima humana.
*
▲* exhalar la poesia d'un lloc.
▲* recrear una decoració natural en un plantejament tant artístic com arquitectural. La tria dels colors i de les formes tenint per objectiu compondre una «pintura viva» en oposició a l'estil clàssic holandès aleshores a la seva plenitud. El poeta Joseph Addison "prefereix contemplar un arbre en tota l'exuberància de les seves branques i dels seus rams més que quan és tallat i retallat en figura geomètrica" i l'escriptor Alexander Pope posa aquestes idees en pràctica al seu jardí de Twickenham.
* El rebuig a la regularitat topològica crea una estètica de la renovació.
Linha 54 ⟶ 45:
===Evolució de l'estètica===
Els jardins «a l'anglesa» coneixen una evolució estètica al llarg del segle XVIII i després al segle XIX..
* Al començament del segle XVIII, componen paisatges evocant l'[[Antiguitat]]. Oberts sobre el camp, apareixen com una prolongació del jardí. És el ''jardí anglès idíl·lic''.
* A la meitat del segle XVIII, la composició paisatgista ha de ser sòbria i sensual. És el ''jardí anglès sublim''.
Linha 66 ⟶ 55:
==La simbologia del jardí a l'anglesa==
Aquesta mena de jardí es defineix com paisatge i pintura. El seu agençament irregular, oposat a l'ordre del «jardí a la francesa» el guarneix amb una simbologia de llibertat que va trobar necessàriament un ressò durant la [[Revolució Francesa]]: al jou del «jardí a la francesa» s'oposava la lliure concepció anglesa de tradició [[Partit Whig anglès|whig]]. El rebuig a la simetria semblava aleshores un rebuig als codis. Es va fer el símbol d'una emancipació davant la monarquia absoluta i els seus representants.▼
▲El seu agençament irregular, oposat a l'ordre del «jardí a la francesa» el guarneix amb una simbologia de llibertat que va trobar necessàriament un ressò durant la [[Revolució Francesa]]: al jou del «jardí a la francesa» s'oposava la lliure concepció anglesa de tradició [[Partit Whig anglès|whig]].
Es tracta tanmateix d'una «decoració» reconstituïda: així per a la comoditat dels passejants un banc pot ser col·locat per tal de contemplar un estany o d'aprofitar l'ombra dels arbres. El salvatgisme de la natura és recreat, suavitzat. L'evolució que aquest tipus de jardí va conèixer al segle XIX il·lustra bé aquesta recreació idealitzada de la natura.
==Exemples==
* [[Jardins de Métis]], al Quebec.
* França:
** Jardin du [[Petit Trianon]] a [[Versailles]], magistralment restaurat entre l'any 2000 i el 2007.
*
** Jardí anglès del [[
** Jardí del [[Parc
** [[Parc de la Tête d'
** [[
** [[Château de Fontaine-Henry]]
==Galeria d'imatges==
<gallery>
Fitxer:Wilton House Gardens.jpg|Els jardins de Wilton House
Linha 97 ⟶ 79:
==Enllaços externs==
* [http://www.theenglishgarden.co.uk The English Garden Magazine website]
* [http://www.litencyc.com/php/stopics.php?rec=true&UID=1509 The English Landscape Garden (1600-1818)]
▲{{ORDENA:Jardi Angles}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Jardins tipus|Angles]]
| |||