{{Registre vocal}}LaHom dóna el nom de '''contralt''' ésa les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol<sub>2</sub> al fa<sub>4</sub>. Són les cantants que arriben a les notes més greus. Antigament també se l'les anomenava '''alt''', però aquesta denominació ha quedatcaigut en desús. Supera a la [[mezzosoprano]] dramàtica en la potència amb què ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre és fosc i càlid. Les autèntiques veus de contralt són relativament escasses i per això moltes vegades lasles partitures per a contralt solen ser cantades per mezzosopranos, especialment per aquelles que poden cantar notes més greus. L'interval[[intèrval]] de la veu es barrejacoincideix amb l'habitual dels [[contratenor]]s, iper en molts casosaixò contratenors i contralts poden intercanviar els papers, especialment en la [[música]] [[música del Renaixement|renaixentista]] i [[música barroca|barroca]], i sovint les contralts interpreten partitures escrites per a ''[[castrato|castrati]]'' de veu greu.
Dintre de la veu de contralt trobem diferents matisos:
* '''Contralt dramàtica''': A causa de el seu timbre fosc, en el repertori de les contralts sovintegen papers dramàtics que requereixen gran intensitat d'expressió, encara que resulta bastant difícil que una contralt realitzi moltsgaires [[ornament (música)|ornaments]]. És habitual que les contralts interpretin papers que van ser escrits originalmentoriginàriament per a veu de ''[[castrato|castrati]]'' (per això, en moltes ocasions han d'executar rols masculins). Dos exemples de contralt dramàtica són la [[EUA|nord-americana]] [[Marilyn Horne]] (com Romeo Montecchio en ''[[I Capuletti e i Montecchi]]'' de [[Vincenzo Bellini]]) o [[Hitomi Katagiri]] (com Erda al ''[[Sigfrid]]'' de [[Richard Wagner]]).
* '''Contralto còmica o ''buffa''''': És el nom que es dóna a una contralt quan interpreta un paper còmic. És una veu de contralt amb capacitat per a cantar [[ornament (música)|ornaments]], encara més difícil de trobar que la contralt dramàtica. Un exemple és [[Adriana Plot]] com a MarcelinaMarcellina a ''[[Le nozze di Figaro]]'' de [[Mozart]].
El terme també s'aplica aals [[instrument musical|instruments enmusicals]] el cas en què un mateix instrumentque es construeixconstrueixen enamb mides diferentsdiverses que, puguinper sonartant, sonen en [[tessitura|tessitures]] diversesdiferents, tot i que amb un timbre homogeni. En aquest cas ''el'' contralt (anomenat, també ''alt'') és l'instrument deque té una tessitura equivalent a la de la cantant contralt, és a dir, la immediatament més greu que ell'instrument [[soprano]]. Això es dóna sobretot en instruments utilitzatspropis ende ella música [[música del Renaixement|Renaixementrenaixentista]] i en el [[música barroca|Barrocbarroca]], com la [[viola de gamba]], la [[flauta de bec]], etc. ActualmentPerò s'aplicatambé alho trobem en instruments més moderns, com el [[clarinet]] o el [[saxòfon]].
