Riu Palància: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 13:
== Recorregut ==
=== Curs alt ===
El Palància naix a l'estret del ''Collao de Cascajar'' (Serra del Toro), al terme municipal del [[El Toro|Toro]] ([[Alt Palància]]). L'orografia d'aquest tram és molt agrest, amb fortes pendents, pel que el riu i els seus afluents de capçalera discorren molt encaixonats. Són nombroses de fonts i barrancs que li aporten un cabal continu.
L'alt valor ecològic de la capçalera del Palància i les seues aigües d'alta qualitat li han valgut el reconeixement de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]] que inclou aquest paratge en el seu inventari de "Riberes, marges i altres espais hídrics d'interés" des de [[1988]], considernat-lo un espai a protegir per les autoritats competents.
El curs alt del Palància té unes aigües de molta qualitat, com ho demostra els diversos cots de pesca i la planta embotelladora d'aigües minerals al paratge de ''los Cloticos'' ([[Bejís]]). A partir d'ací els vessaments urbans, d'almàsseres, granjes porcines i diverses fàbriques dels voltants fan perdre aquesta puresa a l'aigua.
El tram entre Bejís i [[Xèrica]] és una zona de terrenys molt permeables, pel que el 1968 es van dur a terme les obres de canalització del riu per tal d'assegurar les aportacions a l'[[embassament del Regajo]], aigües abaix. Els marges del riu serveixen per al cultiu de petites hortes irrigades (fruites i cítrics) pel [[canal Teresa-Viver]], aprofitant les terrasses constituïdes per materials del quaternari.
=== Curs mitjà ===
La vall del Palància s'obri a partir de Xèrica, adoptant la definitiva orientació cap al sud-est, i ben prompte el riu es topa amb l'embassament del Regajo, primera obra de regulació important al riu. A continuació, les surgències connecten el riu amb els acuifers d'Estivella, Sogorb-Soneixa, Algar-Quart i el Salt del Caball, i el riu es alimentat. Als peus de la presa del Regajo es cultiva una ampla horta de 1.900 Ha de regadiu.
Prop de [[Sogorb]] es localitza el paratge del Prat de les Llacunes, una ampla zona [[carst|càrstica]] amb poljes i dolines d'aproximadament 2 quilòmetres de llarg i 1,5 km d'ample amb disposició paral·lela al riu.
A l'altura de [[Sot de Ferrer]] es troba la presa d'aigües de la [[Séquia Major de Sagunt]] que alimenta nombroses séquies de reg situades a les dues ribes del riu. Aquesta discorre paral·lela al Palància fins a [[Petrés]] on es dirigei dirèctament cap a Sagunt per a regar l'ampla horta de la plana litoral, d'uns 5.100 Ha. Aquesta derivació i les caracteristiques semi-endorraiques de la conca fan que el Palància quede pràcticament sense aigua, el que origina una sobreexplotació dels acuifers en la conca baixa del riu. Prop de Sot de Ferrer, entre les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Morvedre, s'està construïnt l'[[embassament d'Algar]] per a redressar la sobrexplotació d'aigües.
=== Curs baix ===
Una vegada superada la presa d'Algar, el Palància entra en la conca baixa, l'anomenada Plana de Sagunt on travessa diverses poblacions fins desembocar al Mediterrani en un delta que ha arribat a dibuixar un petit sortint prop del [[Port de Sagunt]].
Pel fet de passar per Sagunt, prop de la desembocadura, també era conegut com el '''riu de Morvedre''', nom antic de la ciutat.
== Principals afluents ==
| |||